El text que presentem avui no és un escrit d’exili, és una entrevista de 1936, publicada al Diario de València, realitzada per Vicenç Vidal Corella a Josep Castanyer i Fons quan aquest acabava de ser elegit regidor pel Partit Valencianiste d’Esquerra a l’Ajuntament de Front Popular de València.
Ens és grat fer conèixer l’entrevista als nostres lectors per dos motius. El primer i principal, pel fet històric que representa la primera vegada que un regidor va parlar en valencià a l’ajuntament de València a penes constituït el consistori de Front Popular, iniciant el Partit Valencianiste, com diu el periodista, un canvi en la política municipal. És també Josep Castanyer que presentarà a l’ajuntament una proposta encaminada a que la corporació iniciara gestions per aconseguir l’estatut, i queda palès a l’entrevista la idea integradora de país que ja defensaven els nacionalistes valencians de la pre-guerra.
El segon fet a destacar de l’entrevista és la valoració que fa el regidor del Partit Valencianista d’Esquerra de “la gran obra cívica” de Blasco Ibañez “que hizo de un pueblo de espíritu anarquico la democràcia de hoy (òbviament la de 1936). Una obra cívica eminentment d’esquerres i repúblicana, fundada en uns valors laïcs que durant el franquisme no es podien defensar i que a la sortida de la dictadura, altres batalles de més actualitat van eclipçar.
I així estem! No en la seua èlit minoritària, però sí en el seu conjunt, el poble valencià ha perdut els seus referents laïcs i el sentiment nacionalista que s‘estava desvetllant. Tanmateix la llavor plantada per aquella generació nacionalista de principis del segle passat i totes les que l’han seguit, fa que avui estiguin assentades com mai les bases culturals a partir de les quals, el ressorgiment està assegurat.