Com sempre, s´intenta enganyar el personal desviant els temes cap a falsos debats.
La qüestió, quan es parla de l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, no és si els pares poden triar l´educació que volen pels seus fills. Car no és que poden, és que és el seu deure. No faltaria més!
Tanmateix no imitaré als qui s´oposen demagògicament a l´assignatura, obrint un altre debat: Tenen dret els pares, per les seves creences, prohibir als metges una transfusió sanguínia que salvaria el seu fill? Doncs n´hi ha que pensen sincerament que sí; equivocats, però sincers!
Altres, al Partit Popular, que on governen pretenen exonerar d´assistir a classe als objectors de la llei, no ho són tant, de sincers. És com a mínim indignant que aquells que pretenen ensenyar als fills una “sola veritat” acusen a la sobirania popular i als poders de l´Estat “d´endoctrinament” per voler ensenyar la diversitat d´idees, de creences, d´opcions de vida, en definitiva l´aprenentatge de la Democràcia i el respecte de tots envers tots! És d’alguna manera, i que em perdonin, voler perpetuar el franquisme.
Els mateixos que negaren l´objecció de consciència contra el fet de portar armes i matar, ara s´emparen amb aquest noble concepte per oposar-se a la realitat i al reconeixement de la diversitat.
El Tribunal Suprem, amb sentit comú, ha rebutjat la possibilitat d´invocar l´objecció de consciència contra l´assignatura d’Educació per la Ciutadania, desautoritzant la campanya en contra empresa pel PP i l´episcopat fa un any i mig i a la que es van apuntar Esperanza Aguirre i Francisco Camps, aquest últim fent el ridícul de voler impartir l´assignatura en anglès. Un poc més i la decreta en xinès.
I el que demostra -si fes falta- que és una batalla ideològica particular d´aquesta gent al marge de l´interès ciutadà, és que a Catalunya hi han sensats 30 alumnes objectors i 200 a tot l´Estat!
Amic Àngel,
Em permeto participar un cop més fent un comentari als teus escrits, dons coincideixo força amb els teus raonaments i temes que esculls.
En aquest cas, també estem d’acord. Un petit matis:al segon paràgraf dius que els pares tenen el deure de triar l’educació dels seus fills. El meu parer és que, com en els altres aspectes hi ha temes que pertanyen a l’ambit privat i al “gust” de cadascú i temes que pertanyen a l’ambit public. Si uns pares volen que els fill facin estudis de filosofia xintoista és el seu dret ( que s’ho paguin ) . Però veritat que no ens semblaria acceptable que fessin prescindir els seus fill de la classe de matemàtiques ? O bé que a les nenes no puguin participar a la classe de música…?
Crec que cal classificar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en aquest nivell: el públic. El contingut és revisable, com tot a la vida.
Amic Enric tens raó, el segon paràgraf potser presta a confusió. El que vull dir és que el dret que tenen els pares a triar l´educació que volen pels fills té límits i no s´aplica a matèries com l´Educació de la Ciutadania (en d´altres països porta el nom d´Instrucció Cívica) o, com tu esmentes, les Matemàtiques per exemple. Això queda un poc més explícit al tercer paràgraf. De la mateixa manera que la societat té el deure de protegir els infants contra alguns pares que per les seves creences refusen les transfusions sanguines, també té el deure, no “d´endoctrinar” com diuen alguns, sinó d´instruir cívicament el futur ciutadà, inculcant-li el reconeixement del pluralisme, la tolerància i el respecte. Però està vist que per alguns, això és intolerable.