Acte I- Un jove, Emilio G., del poble basc de Lazkao, havia acabat de renovar el seu pis amb els sacrificis que ens podem imaginar pels temps que corren. Una bomba d´ETA a la seu del Partit Socialista del poble, situada a la planta baixa li ha destrossat el seu habitatge.
Acte II- El jove, boig de ràbia, s´arma d´una massa i fa destrosses a l´herriko taberna del poble.
Acte III- L´endemà, simpatitzants de l´esquerra abertzale surten al carrer amb pancartes on tracten de feixista l´acció… del jove Emilio que sembla que ja se’n ha penedit!
La pervivència del terrorisme d´ETA en democràcia -amb totes les insuficiències que aquesta pugui tenir- ha generat un primitivisme capaç de tancar els ulls davant de la bomba d´uns assassins i, simultàniament, sortir al carrer a tractar de feixista un noi, víctima innocent d´un acte sense sentit.
L´actitud d´ETA i dels seus seguidors no pot suscitar la menor simpatia inclús pels qui venim d´aquella dictadura de 40 anys i ens ha costat abandonar una certa empatia envers aquells etarres que es jugaven la vida combatent el franquisme.
Uns etarres a la deriva, capaços d´idear assassinats covards, d´escollir a consciència les seves nombroses víctimes innocents, i engegar un tret al clatell d’homes de la trajectòria del nostre Ernest LLuch compromès honestament amb una sortida honorable per tothom, al conflicte del País Basc!