“Catalunya no ensenya en castellà“ és un eslògan; un eslògan de la campanya electoral que el Partit Popular de Catalunya està preparant per a les properes eleccions legislatives. I que el PP posi el tema de la llengua sobre la taula, és un fet, un fet molt negatiu.
I un altre fet -aquest positiu- és que la immersió lingüística en català no hagi fet recular el coneixement del castellà a Catalunya (de l’ús, ni en cal parlar) i que al final del sicle escolar, tots els alumnes de Catalunya surtin sabent català i castellà; i d´això, tots ens en hem de felicitar. I el castellà no ha reculat perquè no és l´objectiu de la política d´immersió. Tampoc el faria recular encara que s´ho proposés perquè les condicions objectives d´una llengua parlada per 400 milions d´habitants del planeta són unes, i les d´una llengua minoritària com el català, unes altres.
I per tant, això que ha permès la política lingüística seguida a partir del recobrament de la democràcia, és salvar la llengua minoritària -perquè si es considera que hauria de desaparèixer cal dir-ho!- i sobretot, el més important que s´ha reeixit és no dividir des de la infància els ciutadans en dues comunitats per qüestió de llengua. Això ho sap tothom i està valorat positivament per la immensa majoria de la ciutadania. I haver de repetir les evidències cansa.
Ho sap també, com no, el Partit Popular, un partit -que hauria de ser responsable- i que per no deixar-se espigolar uns quants vots pels seus contrincants de Ciutadans, no dubta en embarcar-se en aquesta galera.
I diria més. En unes condicions de normalitat democràtica com la que estem vivint, no dubtar en entrar en un tema tan delicat com aquest és molt més que un error o una frivolitat per part d´un partit polític. Això significa que en unes altres condicions, hi hauria gent disposada a retrobar immediatament, no em cap el menor dubte, tots els dimonis del passat.
És el que durant aquests darrers quatre anys en particular, no paren de buscar. Tot menys no detenir el poder.