Peridis. ElPaís
Convergència i Unió ja no és la vasa d’oli que era amb Jordi Pujol. Els cent primers dies del govern d’Artur Mas han estat un verdader desastre. Al principi va ser un foc creuat contra les decisions de l’anterior Govern d’Entesa de les esquerres. Van començar per l’anu nci de la desaparició del Memorial Democràtic i la revocació de la limitació a 80 km de la velocitat a les carreteres dels accessos a Barcelona per pur populisme , sense percebre que la motivació de la reducció era deguda a l’estalvi d’energia i protegir el medi ambient. Van haver de rectificar a corre cuita. En el seu afany de desmantellar la Conselleria d’Interior van voler canviar també el responsable i el feliç escollit per Felip Puig va refusar el càrrec! Però el més greu encara estava per venir: la rebaixa de l’IRPF a les rendes més altes coincidint amb l‘anunci de les retallades sense cap fil conductor ni prioritats, en sanitat i educació.
Davant les properes eleccions municipals, els candidats de CiU es rebel·len i aposten per no tocar per ara l’impost sobre la renda i ajornar les retallades. En aquests cent primers dies a Mas li han crescut els enans i fins i tot el seu assessor en sanitat s’ha posat públicament al costat de la protesta del personal sanitari -metges inclosos- contra el tancament de plantes senceres en els hospitals. Des de l’arribada de Mas, les rectificacions de les decisions del govern han estat una constant. L’alarmisme sobre les finances de la Generalitat amb l’anunci d’Oriol Pujol que l’anterior govern havia deixat les caixes buides, han provocat el tancament de l’aixeta del crèdit al govern de la Generalitat i el conseller d’Economia Mas Colell s’ha vist obligat a rectificar.
A part d’aquestes més que relliscades concretes, cal esmentar el ridícul fet en la consulta del 10A, tant per Durant lleida amb el sentit del vot de la vice-presidenta Ortega com amb l’actitud de Mas. En un article Enric Company diu que una cosa són els mitjans de comunicació que parlaren de la consulta del 10A amb la terminogia d’un referèndum legal en termes de cens, vots, electors, urnes, col·legi electoral”, i una altra, la dualitat ciutadà/president del president de la Generalitat : “ No hi havia una veritable convocatòria electoral, i per tant no podia haver dret a votar. Escoltar en el parlament la confusió en boca del president, produeix vergonya, un cop superat l’espasme.”
No sé quin periodista va escriure que en lloc d’un govern dels millors, el que hi ha és un govern d’aprenents!