La resposta de Vargas Llosa a Ton Carandell

Agustígoytisolo AgustíCom era d’esperar Carlos Vargas Llosa ha respost a Ton carandell amb la mateixa amabilitat que la vidua de José Agustin Goytisolo havia utilitzat en la seva amical admonestació al seu amic sobre el tema del català. Però justament sobre aquest  tema, en la resposta de l’escriptor de forment ni un grà, o millor dit  dues banalitats:

“Querida Ton: Tu carta apareció en EL PAÍS del 22 de septiembre, cuando yo estaba en la Feria del Libro de Gotemburgo y por eso mi demora en contestarte.

Voy tres o cuatro veces al año a Barcelona y la próxima vez que lo haga te llamaré, para que nos tomemos un café, como antaño. Hablaremos de José Agustín, a quien siempre aprecié y admiré, y del catalán, la bella lengua de tu tierra. No la hablo, pero la comprendo y la leo, y nunca olvido que en ella fue escrito el Tirant lo Blanc, uno de los libros que más me han marcado como lector y escritor, y que nunca he dejado de elogiar y promover. Yo sería muy desleal si hablara mal del catalán, que es la lengua materna de tantos amigos queridos y de una ciudad que es la tierra donde nació mi hija y donde pasé los cinco años más felices de mi vida.

Mis críticas a la Generalitat no son por promover el catalán, que es un acto de justicia, sino por discriminar el castellano, una gran injusticia para con las nuevas generaciones de catalanes. El nacionalismo siempre me ha parecido una doctrina pequeñita y mezquina, que empobrece la cultura y combatirlo es, para mí, una manera de manifestar mi amor a España y a Cataluña. Te abrazo y te deseo lo mejor”.

Primerament, probablement Que Vargas Llosa Llosa nconsidera  la discriminació positiva en defensa d’un col·lectiu maltractat socialment com el de les dones com una discriminació contra els homes.Dos, l’escriptor no té en compte que el sistema d’ensenyament a Catalunya ha tingut el gran encert d’assegurar el bilingüisme de les futures generacions. I tres,no crec que sigui d’aquells   que solament veuen el nacionalisme  de les minories que reivindiquen els mateixos drets que els nacionalismes majoritàris i no aquests. No dubto que tingui escrits  en contra del nacionalisme, fora   del del del franquisme . I m’agradaria conèixer els seus escrits contra el nacionalisme espanyol que tampoc dubto que hagi escrit, un nacionalisme que  no ha deixat de manifestar-se, amb tota legitimitat, des  la transició democràtrica. Elpunt positiu que he trobat a la seva resposta és que contrariament a alguns, considera que les llengues, a més de ser parlades per la gent són també d ‘una ciutat i inclús d’una terra.

2 Responses to “La resposta de Vargas Llosa a Ton Carandell”

  1. Enric Benages ha dit:

    Amic Àngel,
    “No comment”

  2. Tens raó Enric.
    Vargas Llosa és peruà, té la doble nacionalitat espanyola i el títol de marqués pel Rei Juan Carlos. Pot no ser nacionalista, i encara menys d’una petita nació!

Leave a Reply