Discussió amb Sarkozy
Aquesta nit, he somiat que discutia amb el President de la República.
I vet aquí el que li he dit :
Senyor President,
En el vostre discurs del 29 de gener, dicurs que desconec donat que encara som el 20, vostè diu que porteu el timó del vaixell, que aneu a salvar a França i que ningú pot fer aquest treball millor que vostè.
Per què és necessàri salvar a França si sou al govern des de fa deu anys, dels quals cinc com a president ?
Voleu, a tres mesos de les eleccions, instaurar la taxa Tobin.
Li recordo, per si ho heu oblidat, que quan vau arribar al poder, existia una taxa sobre les transaccions financeres del 0,3% instituïda a finals del segle XIX, que vau suprimir el 2008 amb el pretext que aquesta taxa era absurda i contra productiva si érem els sols a aplicar-la.
Vostè desitja crear una espècie de casament entre homosexuals quan des de sempre hi heu estat oposat, sense dir-li el nom però per no espantar els vostres amics de dreta. Per què tanta hipocresia ?
Vol imposar la TVA social que solament té de social el nom. En efecte, es tracta de baixar les taxes patronals sobre els salaris de 3% i augmentar els preus per a tots els francesos de 3%. Senyor President deixem recordar-li que fou elegit per abaixar els impostos. Tanmateix, a part l’escut fiscal i la baixa de l’impost sobre la fortuna que són dos regals als més rics, des de fa cinc anys vostè ha pràcticament creat una taxa nova per mes per a tots els francesos.
Escoltant-lo, em pregunto com hem pogut ser la quarta potència mundial sense vostè?
Em pregunto igualment com França, Europa i el mateix món van a poder sobreviure quan ja no sereu al capdavant del país ?
Tranquilitzis Senyor president, ningú és irremplaçable, i menys vostè.
I en aquest precis moment, probablement a causa de l’angoixa, m’he despertat.
Malaguanyat, perquè encara tenia moltes coses a recordar-li ja que la seva memòria li falla. O potser sigui la sinceritat que li falli.
José Muñoz Castanyer