Pensant en el cap de falage que organitzava -cobrant- el passatge clandestí de la frontera cap a França als espanyols, resulta trist de constatar que en el món, els èxodes i les migracions humanes degudes a les guerres o a la misèria no han desaparegut i que les màfies es van succeint i ocupen el terreny. Com és que sempre ha d’haver gent disposada a aprofitar-se de les tragèdies humanes? Avui, això sí, és políticament correcte, per exemple, posar l’accent sobre les màfies que es lucren a costa dels immigrants de les pateres; al mateix temps però, es silencia, quan no es nega, l’explotació descarada de la condició d’il·legals amb sous de misèria en les nostres societats “modèliques”. Actualment, això de classes socials sembla que ja no s’hagi de portar o millor dit la lluita de classes “vertical”, és a dir els de baix enfrontats als de dalt, s’està convertint en lluita de classes “horitzontal”: els pobres contra d’altres pobres, els que treballen defensant-se dels que estan a l’atur, i tots en contra dels immigrants. Actualment, allò correcte, sembla, es silenciar aquestes qüestions tot i que resulti cada cop més evident que a nivell planetari una ínfima minoria vivim a costa d’una immensa majoria i que l’escàndol de l’explotació despietada hagi canviat de latitud i de magnitud. Com diu José Saramago: “La mentida universal ocupa el lloc de les veritats plurals”. Seria hora de prendre consciència d’allò que denunciava un cartell a la darrera Festa de la Diferència que els immigrants celebren cada any a Barcelona; referint-se al tercer món el cartell proclamava: SOM MILIONS I EL MÓN ÉS VOSTRE. Actualment és moda invocar la globalització econòmica i mentre el món s’hi aboca ineludiblement perquè ho porta la mateixa revolució tecnològica de la societat de la informació -de la mateixa manera que el vapor propicià la industrialització- enlloc d’intentar universalitzar el desenvolupament i el benestar, o com a mínim anar escurçant les distàncies entre les zones privilegiades del planeta i la resta, es mantenen o van naixent móns com a bolets: primer món, tercer món i ja es parla de misèria en els mateixos països desenvolupats, car amb l’excusa de “l’estafa” de la crisi el món va en direcció contrària a la que hauria d’anar.