El congrés dels socialistes valencians ha estat una mica barroc com tot al País Valencià. Jutgeu:
Ha estat elegit primer secretari el candidat oficial però sembla que guanyi la batalla de les idees el seu oposant, gràcies a les esmenes que han modificat la ponència oficial.
Ha triomfat Jorge Alarte, advocat de 34 anys, alcalde d’Alaquàs per 20 vots de diferència sobre un total de 549 delegats. Era el candidat de Leire Pajín que tanmateix havia apostat, sense èxit, per una candidatura d’integració.
Ha perdut Joaquim Puig, periodista, alcalde de Morella i diputat autonòmic, que tenia el suport d´un excandidat Francesc Romeu.
Han triomfat doncs les tesis no oficials: supressió del vot ponderat dels secretaris generals locals del consell coordinador comarcal, aprovació que el secretari general del PSPV serà elegit, a partir d’ara, per sufragi universal directe i secret de tots els militants, una mesura que entra en conflicte amb els estatuts del PSOE. Una altra de les decisions importants –no solament per la càrrega emocional que conté- és el manteniment de les sigles actuals de Partit Socialista del País Valencià (PSPV), rebutjant pel 94% dels vots el canvi proposat de Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV), una proposta que no dubto en qualificar de mesura “seguidista” del Partit Popular. No és la primera vegada que s’intenta l’operació des de la creació del partit en
Totes aquestes decisions en contra del canvi de sigles, un gir al centre i una refundació, són les que probablement fan dir a Ximo Puig que el socialisme valencià surt reforçat ja que ha reeixit a revisar el seu projecte de partit i convertir-se en “més valencianista, més progressista i més democràtic, tot allò que jo he intentat plantejar durant aquests mesos” .
Això sí, s’haurà d’implantar l’organització provincial, i una de les primeres coses que ha de fer la nova direcció és preparar els congressos provincials. I en aquest sentit el conflicte sembla servit.
Sempre, el líder del PSPV ha estat elegit per un feble marge de vots i els resultats són els que coneixem. Tot apunta que hi haurà batalla interna pel control de les noves estructures provincials de poder dotades d’atribucions tan importants com la elaboració de les llistes electorals.
El que és una realitat és que Alarte és la cara de la renovació amb un clar relleu generacional amb la incorporació de molts joves, alcaldes i portantveus del món municipal. Probablement molts al PSPV poden pensar que han elegit un segon José Luis Rodríguez Zapatero. El temps ho dirà.