Hi ha una pel·lícula dels germans Lumière -la primera de la història cinematogràfica a seguir un guió- en la que un jardiner està regant unes plantes quan un nen entremaliat posa el peu sobre la mànega tallant l´arribada de l´aigua. Quan el jardiner sorprès mira l´extremitat de la manega d´on no surt res, el nen treu el peu i el jardiner queda tot xop.
La pel·lícula es titula “L´arroseur arrosé” és a dir, qui volia mullar acaba mullat.
D´alguna manera és el que ha passat aquest 9 d´Octubre, “diada” valenciana que commemora l´entrada del Rei Jaume 1er a València.
València és “terra comanxe”. Allà campen impunement “blaveros” i fatxes (perdoneu el pleonasme) que fa anys no dubten en recórrer a la provocació i a la violència. Al País Valencià es posen bombes als nacionalistes i gent d´esquerra i mai es troben els culpables.
L´acte de la diada, com tantes coses, la dreta l´ha fet seu (si la generació dels anys trenta aixequés el cap!) Organitzat per les Institucions en mans del PP, és en si una provocació amb totes les reminiscències del franquisme i on no manquen ni Te Deum ni himne espanyol. Fins i tot el relat que en fa Las Províncias és del més pur estil pre-democràtic! Jutgeu:
“Cuando el reloj del Ayuntamiento daba las 12 horas se inició la bajada de la bandera de la Comunitat Valenciana completamente erguida, como manda la tradición, mientras sonaba el Himno Nacional(!) y se disparaban las salvas de honor. (“¦)
Desde la plaza del Ayuntamiento, el desfile de la Reial Senyera, se dirigió hacia la Catedral donde tuvo lugar el Te Deum en honor de la bandera. El cardenal arzobispo Agustín García-Gasco obispo de la Comunitat valenciana presidió la celebración religiosa en la que participó la orquesta del Conservatorio Comarcal “Josep Climent” que interpretó conjuntamente con la coral catedralicia el Te Deum, compuesto en 1994 por el prefecto de música sacra de la Seo, Josep Climent, por encargo del Ayuntamiento.
Tras el oficio religioso, la Reial Senyera salió por la Puerta de la Almoina, para continuar por Barchilla, plaza de la Reina, calle de la Paz y llegar hasta el Parterre, ante la estatua del rey Jaime I, a cuyos pies se depositaron coronas de laurel, se interpretó el Himno Regional y Nacional. A continuación por la calle de Pintor Sorolla, la comitiva oficial llegó hasta la plaza del Ayuntamiento para devolver la Reial Senyera al archivo municipal. La jornada matinal finalizó con el disparo de una mascletà a cargo de la empresa El Portugués.”
Cal deplorar que en lloc d´organitzar una manifestació alternativa, la única resposta que s´ha pogut donar és el desplegament d´una bandera independentista des d´un sisè pis del recorregut de la Senyera per uns joves d´Esquerra Republicana del País Valencià. Algú els hauria d´haver dit que estem en democràcia, encara que és cert que en molts apectes la situació al P.V. ens recordi el franquisme.
Durant 40 minuts la comitiva es va aturar “para evitar que la Real Senyera pasara bajo la catalana. (“¦) Si la Senyera no se inclina delante de nadie tampoco lo hará ante ninguna bandera y más todavía si se trata de una bandera que atenta contra nuestra cultura, lengua y territorio”, señaló el presidente de Lo Rat Penat, Enric Esteve.”
Membres d´extrema dreta, España 2000, Alianza Nacional i activistes del Grup d´Acció Valencianista (GAV) i de Coalició Valenciana (CV) saltaren el cordó de seguretat del recorregut cridant que si no pujava la policia a treure la estelada pujarien ells. I què va fer la policia? Els hi va fer cas! Va pujar al pis des d´on penjava l´estelada i desprès de fer-la retirar identificaren els joves que hi havia al pis! Penjar d’un balcó una bandera no prohibida, al País Valencià és delicte!
I escriu El País “con los cánticos “Tots a una, puta Catalunya”, muchos de los asistentes, apostados tras las vallas para presenciar el paso de la Senyera, acabaron imprecando a los del balcón.”
Si en lloc de l´estelada hagués estat la bandera espanyola amb l´àguila franquista, podeu estar segurs que no hauria passat res; i els qui portaven la senyera “completamente erguida, como manda la tradición” no haguessin tingut cap inconvenient a fer-la passar per sota de l´àguila.
En aquest trist sainet però, s´ha de convenir que el qui ha quedat xop als ulls -m´atreveixo a dir-ho- de la immensa majoria dels valencians, no és el jardiner, són els nens entremaliats, i amb ells, malauradament, tot el nacionalisme valencià i l´esquerra majoritària que no té discurs de país, ni el vol tenir.
EXACTE!!