Per fi s´ha obert la causa penal contra el franquisme. I crec que la primera en felicitar-se´n ha de ser la societat espanyola en el seu conjunt i no únicament els vençuts de la nostra guerra.
Era èticament insostenible el silenci mantingut durant tants anys i més encara des de que la justícia espanyola havia estat capaç de fer seure al banc dels acusats, per crims contra la humanitat, el Franco xilè, el general Augusto Pinochet.
Franco i els 14 caps militars que van dirigir el cop d´Estat contra el règim legalment constituït de la República, no hauran de rendir directament comptes a la Justícia perquè són morts, però sí davant la Història a través la Justícia, i davant els descendents de les seves víctimes.
La tesis que avala avui el jutge Baltasar Garzón de que la repressió va obeir a un pla d´extermini i de terror, a un genocidi acuradament preparat, fa temps que ha estat demostrada pels historiadors. A Andalusia -per no citar d´altres indrets- amb a penes oposició ni terror roig, es van assassinar milers de persones, començant per Garcia Lorca i diversos polítics il·lustres com Blas Infante, i acabant per una quantitat immensa de jornalers.
Desprès de més de 70 anys, l´important no és que la iniciativa del jutge arribi a terme o fracassi, o que sigui humanament impossible localitzar i identificar les 114.266 víctimes desaparegudes.
La simple obertura de la causa tanca les ferides de les famílies i sobretot rescata la dignitat de la societat en que vivim.
Quasi no m’ho puc creure que es faci aquest judici de debò; que sigui just per tothom, no fos cas que ara es facin màrtirs als dos bandos…
La meva família ve d’Andalusia, els meus avis van fer oblidar als pares l’història dels seus ancestres; la meva mare va sentir una conversa de petita que deien que la seva avia la van cremar per “pelirroja”, com va haver una època que aquest era un costum normal per creure que eren bruixes, doncs li van fer colar, però, degut l’època de segur que la conversa correcta de segur que la seva àvia la van cremar per roja.
Els meus avantpassats mai seran cercats a cap cuneta, perquè als seus descendents, per por, els van amagar els seus orígens.