És de suposar que per molt de temps s´han acabat els presidents de clubs de futbol magnats de la construcció. El Barça es va lliurar a temps del Nuñez. Juan Soler ja no és president, però encara és -probablement malgrat ell- el màxim accionista del València Club de Futbol amb 40% de les accions. A aquest senyor l´Ajuntament de Rita Barberà li requalificà el vell Mestalla i la Generalitat de Francisco Camps milió i mig de metres quadrats en Riba-roja!
Tot pel bé de l´esport!
El club no ha pogut abonar els 15 milions d´euros que representen la meitat de les fitxes anuals dels jugadors, i 14 milions a les empreses que construeixen el nou estadi. El deute de la societat supera els 400 milions amb els interessos que això representa i el principal creditor amb 240 milions és Bancaixa que les males llengües van dient que té dificultats.
Amb la patacada del totxo, la ciutat esportiva i pisos previstos a Riba-roja no s´han començat a construir i amb tota probabilitat tardaran molt a construir-se si és que mai s’arriben a construir. Per ara els terrenys del Mestalla no s´han pogut vendre i el mateix Soler, que per donar l´exemple (!) va avançar 13,5 milions per una de les parcel·les del vell estadi, més 26 milions d´un pagaré que venç dintre d´un mes, ara demana al club que li tornin els diners!
Una cosa és que els negocis vagin vent en popa, i una altra cosa el contrari. S´ha de comprendre que l´amor dels colors té els seus límits!
Tot apunta que aquesta València del PP és a imatge i semblança dels Estats-Units dels Reagan i dels Bush, i que com aquell liberalisme, el sistema del pelotazo i del diner fàcil autòcton ha estat un miratge i també ha fracassat estrepitosament.
El que no sé, és si tenim al País Valencià un Obama que com a mínim ens torne la il·lusió.
Jo vaig a mestalla des de ben menut, fa uns anys vaig decidir llogar els abonaments, encara que m´agrada molt l´esport i gaudeixc del futbol, veig que des de fa anys açó se´n anat de vares.
No es normal la barbaritat de diners que es menegen, no es normal els diners que es paguen per jugadors no es normal els sous que cobren.
Com vosté bé diu l´amor als colors i el sentiment fa temps que es història.
A mi m´agradaria que el València arreglara la situació, però si no pot, que la pele!!