“Nosaltres no anem a negar els fets, sinó que anem a deixar-nos guiar per ells”.
Desprès d´aquesta frase rotunda, d´un materialisme increïble, pronunciada pel nou president dels Estats Units, Barack Obama, resulten folklòriques totes les cerimònies que van precedir o prolongar l´acte d´investidura o qualsevol jurament del càrrec sobre la Bíblia. Una cosa són les tradicions i una altra cosa les responsabilitats derivant de governar la primera potència mundial. I així semblen entendre-ho les jerarquies de les múltiples Esglésies que exerceixen als EE.UU que no veurem immiscuir-se en assumptes d´Estat. Tenen molt clar que la seva missió és salvar les “animes” i la del president les persones. I en comparació, les batalles de rera guàrdia que lliuren els nostres prelats, resulten d´un patetisme penós.
En els primers dies hem assistit a l´ordre de tancament de Guantánamo en el termini màxim d´un any, al decret del final de les tortures i de les presons secretes en països estrangers, a l´anunci de la retirada d´Irak i a l´autorització de les ajudes econòmiques als grups de planificació familiar sense considerar si donen o no suport a l´avortament. Una veritable revolució. I ara Obama n’anuncia una altra, la revolució energètica i mediambiental. Té el coratge de comprometre´s, fent un tot de la seguretat, de l´economia i de la salvaguarda del planeta. Diu “nostra” seguretat, “nostra” economia i el “nostre” planeta, i no cap el menor dubte que no està parlant únicament del seu país. És conscient -les coses sent com són- que porta sobre les seves espatlles responsabilitats planetàries. Les seves primeres decisions mostren un camí que trenca radicalment amb el passat recent, reforçat pel significat de la primera entrevista que acorda com a primer mandatari a l´agregat del canal àrab Al-Arabiya.
Totes proporcions guardades degut a la magnitud de les decisions i a les responsabilitats de l´un i de l´altre, els primers passos d´Obama em recorden els de Rodríguez Zapatero. Són de la mateixa generació, tenen la mateixa frescor i demostren el mateix coratge.
Ja tindrà temps Obama d’afrontar, com Zapatero les està patint, les dures realitats. Per ara, gaudim-ne.