A principi de l´estiu us feia part de la meva sorpresa indignada de veure en ple centre de València un mosaic celebrant el 50è aniversari del “”¦NOMBRAMIENTO DE ALCALDESA HONORARIA PERPETUA DE VALENCIA A LA SANTÃSIMA VIRGEN MARÃA DE LOS INOCENTES MÃRTIRES I DE LOS DESEMPARADOS”¦” nomenament del 1954, en ple franquisme, però confirmat el 2004 (!) per un PP a la punta… del progrès i de la modernitat!
La generació dels meus fills no dubtaria en qualificar, per una acció tan surrealista, els consellers municipals del PP de “frikis”.
A Rota però, encara és pitjor car no es tracta de recordar; la corporació acaba de concedir, en un ple solemne celebrat aquest estiu, el fantasmagòric títol feudal de “Señor de Rota” a la imatge de “Jesús Nazareñeno” una talla de fusta que es treu a la processó cada any a Dijous Sant!
Ho llegeixo a El País Semanal en en un article de Almudena Grandes titulat “In memoriam” que l’escriptora converteix en un homenatge a la memòria de dos mestres de Rota afusellats per Queipo de LLano, José Tirado Franco i José Garrido Moreno.
I dedica el seu article als dos mestres de Rota perquè recorda haver llegit la transcripció d´un sermó que justament el capellà de Rota pronuncià un diumenge de 1936, quan el cop d´Estat ja havia triomfat, en el que deia parlant de l´afusellament de José Tirado Franco que “el antiguo maestro no habia pagado con la muerte que habia sufrido, el delito de no enseñar el catolicismo a los angelitos de Dios”.En la partida de defunció d’aquest mestre, ens diu Almudena, consta la causa de la seva mort: “maestro de ideas avanzadas”, textualment.
I pel que fa al segon mestre, ens conta “que iba en bicicleta de cortijo en cortijo, con su mandolina al hombro, para dar clases a los niños que no podian acudir a la escuela todos los dias; un misionero de la educación que los reunia de dos en dos, de tres en tres, para alfabetizar-les a base de cuentos y canciones. También pagó con su vida esa osadia”.
José Tirado Franco i José Garrido Moreno, diu Almudena Grandes “no eran tallas de madera, sino hombres de carne y hueso. Por eso murieron (…) me temo que ningun Ayuntamiento celebrarà jamás un pleno para colocar una placa con sus nombres”.
I ara ve potser el més trist: “Jesús Nazareño” és nombrat, en ple segle XXI “Señor de Rota” amb el sol vot en contra de l´únic conseller d’IU. Tots els consellers socialistes, menys un, que va sortir de la sala per no intervenir, van votar a favor amb l´argument de que la petició venia avalada per la firma de quatre mil veïns!
No, companys, no! No és això!
Com deiem, anem com els crancs, cap enrere; fins tornar a començar.