D'un temps, d'un pais

Bon dia Àngel Editat per a demà, ací l’enllaç: http://opinions.laveupv.com/cartes-al-director/blog/3844/el-poble-es-vostre Salut i bona senda Joanjo Puertos Gestió de continguts La Veu del País Valencià info@laveupv.com · www.laveupv.com Fes teua la veu i corre la veu Clàusula de Confidencialitat: Aquest missatge, i en el seu cas, qualsevol fitxer annex al mateix, pot contenir informació confidencial o legalment protegida (LOPD 15/1999 de 13 de Desembre), sent per ús exclusiu del destinatari. No es renuncia a la confidencialitat o secret professional per qualsevol transmissió defectuosa o errònia, es demana que es notifique al remitent enviant un correu electrònic i es procedesca immediatament a eliminar el missatge original i totes les seves còpies. Gràcies per la seva col•laboració. Li comuniquem que la seua adreça electrònica i les seues dades personals seran incorporades al nostre fitxer automatitzat i seran utilitzades en la gestió administrativa de la seva petició i en la gestió de les relacions entre vostè el nostre diari. L’informem que podrà exercir els drets d’accés, rectificació, cancel•lació i oposició establerts a la citada Llei a través de carta ordinària o certificada, adjuntant fotocòpia del seu DNI/Passaport, a la següent adreça electrònica info@laveupv.com Considereu la vostra responsabilitat mediambiental abans d’imprimir aquest correu electrònic De: Àngel Castanyer i Rausell [mailto:castanyer.angel@gmail.com] Enviat: dimecres, 28 / maig / 2014 13:17 Per a: info@laveupv.com Tema: Contacte a través del web Nom complet: Àngel Castanyer i Rausell Adreça e-mail: castanyer.angel@gmail.com Telefon: 934264783 IP: 62.83.146.166 El poble és vostre He viscut molts anys a l’estranger a causa de l’exili del meu pare. Si no he perdut el contacte amb el país és perquè hi venia molt sovint, sobretot al meu poble de l’Horta Nord. És així que he après com vivia la gent en aquells temps negres del franquisme i des del meu retorn definitiu , com viu en democràcia. Donat que d’alguna manera jo m’en podia tornar cap a França sempre he tingut la prudència d’evitar donar consells als qui lluitaven des de dintre contra la dictadura i en patien directament les conseqüències. Com ho escrit a les meues memòries, ni la meva mare ni jo ens podem queixar del tracte rebut per part de la gent del nostre poble. Tanmateix no ve de menys recordar que en aquells temps de dictadura coïncidien les famílies acomodades i les afins al regim, les quals amb l’omnipresent i dictatorial capellà Don Eugenio, es comportaven com els “amos” del poble . I una cosa que em sorprenia és que aquestes famílies trobaren “mas fino” parlar en castellà, jo que en un país com la jacobina França on han xaixcut tots els meu fills, a casa parlavem el valencià que coneixen com la seua llenga materna, i ara que viuen a Barcelona el parlen amb l’accent català i han après elcastellà, a més òviament de parlar francès. A partl les familias benestants, al poble teniem les families treballadores que lluitaven i es comportaven òbviament amb la discreció que els imposava la dictadura. La sorpresa ha estat a la transició quan he pogut constatar que aquells fills de bona familia que tenen estudis i han vist món es comprten de la mateixa manera en democràcia (ací no ha passat res!), i sense la menor autocrítica em fa la impress