Amb tots els rius de tinta que van produir les paraules del rei Joan Carles a Hugo Chávez encara no he vist ningú especular sobre com hagués canviat la cosa si en lloc de cridar: “Por qué no te callas!” el monarca li hagués llançat: “Por qué no dejas hablar!” La intenció hagués estat la mateixa, però els seus efectes totalment diferents. En lloc de la voluntat de fer callar, el sentit de la frase s’hagués pogut interpretar com una invitació al diàleg.
I així mateix amb les desafortunades paraules de Joan Ferran. Si en lloc de parlar de “crosta nacionalista” s’hagués limitat a denunciar el partidisme a favor d’unes sigles, el discurs hagués tingut la mateixa força o més, si bé la seva repercussió no hagués estat la mateixa.
Ara bé, potser també que el que es volia evitar justament fos que la denuncia passés sense pena ni glòria; i en aquest cas, s’ha reeixit plenament; al meu entendre, probablement amb més pena que glòria.