Amb la crisi has d´aprendre, per força, economia. Inclòs jo, que per no haver de perdre un segon en preocupacions tan prosaiques, domicilio tots els pagaments i visc en un món feliç, sense assabentar-me de res, fins que em fa tornar a la realitat un rebut impagat!
Però deixem el nivell domèstic per apropar-nos al global.
Existeixen diferents mesures per intentar sortir del marasme creat pels savis taurons de la alta finança i els seus ideòlegs còmplices, aquells que diuen “Fora regulacions; visca la llibertat (!); quan menys Estat millor”. Com s´ha pogut comprovar, millor per ells… mentre ha durat. I fins i tot després, car, pel compte que ens va a tots, ja ho arreglarem.
Segons Paul Krugman, flamant premi Nobel d´Economia, ajudar als propietaris de vivendes de les famoses hipoteques, malgrat que ho consideri desitjable, no impedeix les grans pèrdues ja ocasionades pels préstecs impagats i, de totes formes, l´efecte de la mesura arribaria massa tard per tenir incidència sobre el pànic que s´ha creat i no serviria de res.
Una segona mesura consisteix, per part de l´Estat, en proporcionar a les institucions financeres més capital a canvi d´una part de la seva propietat. És una “nacionalització” parcial que els entesos anomenen “injecció de capital social”.
I una tercera mesura preconitza la compra pública de l´origen de la crisi, els “actius hipotecaris tòxics” que en el meu barri, el botiguer anomena “incobrables”. Si els responsables de la crisi haguessin hagut de viure -com el botiguer- del “cobrat”, i no de martingales comptables, els crèdits no s’haguessin donat tan alegre i interessadament i potser no parlaríem de crisi.
En la segona mesura, l´Estat -en principi, tu i jo- compra possibilitat d´intervenir o com a mínim, els socis tenen un interès comú directe en resoldre el problema. En la tercera, l´Estat vol salvar els fracassats gestors fent-se càrrec dels resultats de la seva mala gestió; com per transformar els incobrables comprats, l´Estat només ho pot fer si ajuda els propietaris de vivendes, el resultat és que carrega tot sol, com es diu vulgarment, amb el mort. Bé ell no, tu i jo. Perquè aquí no hi ha “en principi” que valgui, quan es tracta de pagar, l´Estat som tu i jo.
El govern de Gordon Brown ha optat decididament per la “injecció de capital social”. És la mesura més lògica, la més raonable i ètica dintre del que cap. El president de la Reserva Federal als EUA es decantava també per aquesta solució però el secretari del Tresor havia refusat aquesta via i optava per la compra dels “actius hipotecaris tòxics”. A les darreres notícies resulta que finalment Bush s´ha decidit per la nacionalització parcial de la banca!
A Espanya, Zapatero tria no posar tots els ous al mateix paner. En consonància amb l´acorda´t per l´Eurogrup proposa avals per les operacions de finançament de la banca, però també compra d´accions i creació d´un fons per adquirir actius de qualitat de les entitats bancàries.
Ara bé, amb tot això, el premi Nobel d´economia confessa (era abans de la reunió de l´Eurogrup i el nou gir dels EUA) que és aviat per saber si les mesures preses funcionaran però considera que les de Gran Bretanya, les “nacionalitzacions” parcials (finalment més o menys adoptades per tothom) tenen sentit, i probablement indiquen el camí per superar la crisi.
La darrera qüestió que es planteja és: s´haurà après la lliçó?
Em temo que no, perquè altrament, fa temps que haguéssim hagut d´aprendre d´altres crisis i no ens trobaríem en la situació d´avui.
Retrocés econòmic
La legislatura passada,(2004-2008), fou el pròleg d’aquest desgavell econòmic que s’ha produït a casa nostre, quan arreu ja es preveia que la cosa no podia tenir cap futur engrescador , des del moment que per aixecar els ànims dels ciutadans que mes dificultats tenien ,i que son els que aporten mes beneficis a la prepotent banca , el banc Central Europeu rebaixar el tipus d´interès , fins al punt que de forma fictícia , s’inspira confiança ,perquè el ciutadà que gaudia de un sou pogués entrar al mon de les hipoteques , que de una manera escandalosa , s’han contractat fins a quaranta anys de la vida de l’incaut ciutadà , que tant sols han passat dos o tres anys i ja te problemes per poder pagar perquè els interessos , han passat del 2’5%, a 5% i mes ; però el problema es tant greu , que els governs que han permès aquests descontrol, perquè era una font immesurable d´ingressos , ara es troben en situacions compromeses , com es el cas del Govern espanyol , liderat per el S. Rodríguez Zapatero, que per tal de aconseguir continuar governant aquest país , que ara cruix de per tot arreu , emprant la política de compra de vots , amb el malbaratament de diner públic , fent servir el benestar social per atreure l´interès dels ciutadans , amb les subvencions per a la natalitat, el lloguer per l´habitatge , la subvenció de l’IRPF, fins aconseguir tenir de trencar la guardiola , perquè ja no tenim mes recursos ; i lo pitjor es , que per intentar donar un mínim de confiança als petits i mitjans empresaris que ja es troben amb l’aigua al coll, s’estudia la reducció del impost de societats , i subvencionar a les immobiliàries perquè puguin continuar les obres que tenen començades , però que no han pogut vendre, i que això a obligat als bancs i caixes , a tancar la aixeta ,per manca de diner , i de solvència en molts casos.
Durant molts anys , i de ben segur , que des de sempre tothom ha intentat estalviar-se de pagar tot el que ha pogut uns , i recaptar per sota ma els altres ; , i això es de coneixement general ,i sense cap mena de dubte també dels diferents governs que hem tingut de suportar; ara que les campanes toquen a oració, per les animes del purgatori, a mi m’agradaria que algú intentes esbrinar , ha on son els milers de milions que no han passat “per vicaria” i que els socis de les immobiliàries han cobrat ,i què han exigit dels seus compradors , amb la complicitat de gestors intermediaris , advocats i notaris , com també de governants com ja s’ha demostrat , i que encara van sortint casos dels amagatalls que molta gent ja sospitava . Jo crec que si s’aconsegueix fer posar en circulació tot aquest diner que els que el tenen saben allà on es , la cosa tornarà a funcionar; però per això no es pot donar ni un cèntim d’euro a qui a venut i no a pagat el que tenia de pagar , i a cobrat allò que no tenia d’haver cobrat; si el govern embarga els bens , i les obres que estan esperen ser acabades de construir , posant-les al mercat en el seu preu just , crec que l’economia al nostre país pot tornar a aixecar el cap en un temps no massa llarg, amb el convenciment de que moltes de les empreses que ara aparenten tenir dificultats , buscaran la manera de posar en circulació tot aquell diner “negre”, per tal de no perdre el patrimoni, però per això també es necessari que el govern davant d’aquesta circumstancia faci una mica els ulls grossos, perquè molt d’aquest diner es troba fora d’aquest país , i s’ha de facilitar el seu retorn.
: En comptes de posar aquests 100.000 milions d´euros a disposició com garantia , per solucionar els problemes de la banca, crec que es tindria de intentar solucionar els problemes dels ciutadans hipotecats , i de la petita i mitjana empresa, que a la vagada , els bancs també recaptarien els diner avançats a les empreses immobiliàries per la venta de l´habitatge, que en aquests moments els compradors tenen dificultats per pagar; el govern tindria de cancel·lar totes aquestes hipoteques , i els habitatges incorporar-los al ministeri de l´habitatge amb caire d´habitatge protegit , amb opció a compra ho lloguer, procurant que el damnificat pogués recuperar els diners invertits , fins i tot es tindria de fer sortir a la llum el diner negre que s´ha fet circular en aquestes operacions ; això comportaria que tant la banca com els ciutadans hipotecats , podrien recuperar els diners per poder tornar a reactivar l´economia amb mes confiança inversora, convertint a l´estat en propietari circumstancial , que amb la nova venta o els lloguers , mes els impostos que s´haguessin generant , en un termini de temps no massa llarg , podria recuperar el capital invertit , , i a la vagada s´hauria evitat la ruïna de molts milers de ciutadans.
Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal d´Empordà 17-X-2008 T/.972640762