Qui no ha oït o llegit una vegada en la seva vida la cèlebre frase revolucionaria de “cadascú segons les seves habilitats, a cadascú segons les seves necessitats”. Aquesta frase és un dels principis exposats per Louis Blanc, revolucionari francès (1811-1882) al seu assaig Organització del Treball publicat en una revista el 1839.
Desprès, la frase ha fet fortuna i ha estat adoptada pels anarcocomunistes. Tanmateix, Jules Guesde, en un escrit de 1882, la refusa en nom del comunisme pràctic tot i reconeixent que els qui l´havien fet seva obeïen a una preocupació de solidaritat i d´igualtat veritable.
Bé -em direu- a que ve parlar al segle XXI d´un principi que ja al segle IXX, un comunista com Jules Guesde considerava que era una utopia, bella -això sí- però una utopia a combatre?
I sobretot a que ve la ocurrencia d´associar-la al bicing?
Reflexionem.
Qui podia preveure al segle passat que al cor de les capitals del “capitalisme triomfant”, es posaria a disposició de qui en tingués la necessitat, un mitjà de transport individual, que no seria de ningú en particular, i que tots compartirien “segons les seves necessitats”?
l que aquests bens materials romandrien al carrer a la disposició de tothom i que tots -de moment!- en respectarien la integritat?
Us veig escèptics.
Sempre he considerat la bicicleta un enginy remarcable, ple de petites troballes i mecanismes genials per la seva simplicitat.
El que no havia imaginat mai, és que un dia també em faria somiar. Puc. No?
Tags: anarcocomunisme, bicing, Jules guesde, Louis Blanc