En aquests moments en Espanya el jutge Garzón està perseguit per donar suport als familiars de les víctimes del franquisme, i com instructor de la trama de corrupció Gürtel.La Justícia ha jutjat el magistrat en uns temps record, cosa que hauria de ser la norma de funcionament d‘una justícia eficient en qualsevol circumstància.
En aquest cas però s’ha jutja i condemnat a 11 anys d’inhabilitació el magistrat instructor abans fins i tot que els mateixos corruptes de Gürtel arribessin a seure a la banqueta del tribunal! Com ha dit algú, a Garzón li tenien ganes!
Si a un Garzón condemnat i un Francisco Camps absolt, hi afegim la crisi econòmica,l’atur i les mesures del decret de la reforma laboral, ens sorpren que els espanyols, la premsa i el govern no tinguin altra cosa més urgent a fer que defensar l’honor dels esportistes espanyols! Em perdonareu però Franco ja ho va dir, feu com jo, no us fiqueu en política i millor que parlem d’esport. I quin tema millor que una majoria d’espanyols cregui en l’enveja dels francesos als èxits dels atletes espanyols.
En aquest tema més hagués valgut que l’embaixador d’Espanya a França. en lloc de fer el ridícul escrivint al ministre francès d’Esports queixant-se del que fa o deixa de fer un mitjà televisiu privat francès com Canal Plus, li hagués escrit al ministre espanyol de justícia per protestar del perill per la democràcia veure simultàniament un Francisco Camps absolt i Garzón condemnat.
Els qui s’han aixecat en defensa de l’honor esportiu patri -periodistes inclosos- ignoren o volen ignorar que els francesos no han descobert el dopatge el 2012 i fa 14 anys -abans dels èxits espanyols- que lluiten contra aquesta plaga i que a França els mitjans de comunicació ridiculitzen els seus esportius dopats tal com la sexta, que per cert cal felicitar per la seva actitud responsable, i el fet demostrar la manera de canal+ de tractar el ciclista Virenque quan aquest va ser sancionat per dopar-se.La imatge que encapçala l’article és un mapa del Tour amb un recorregut en forma de xeringa publicat en un mitjà de comunicació francès. Busqueu quin diari espanyol, esportiu o polític, s’atreviria a una cosa semblant sobre la Vuelta? No trobareu!
Els controls en el Tour no els fan el francesos ni a la Vuelta els espanyols. En tots els esports els controls els fa l’Agència Internacional contra el Dopage i les sancions les pren aquesta mateixa agencia, i pel fa al ciclisme, ho fa la Unión Ciclista Internacional. A vegades, les federacions nacionals sancionen, tot i que és molt rar que castiguen a un dels seus atletes.
El meu nebot que ha estat director esportiu d’un equip ciclista a França considera Contador un gran campió, però també pensa-el que sembla una opinió prou generalitzada a França- quetots els esportius d’èlit en tots els països es dopen més o menys, i si en els controls no cauen més sovint és perquè els seus mètodes s’avancen a les possibilitats que tenen els controls de detectar-ho.
Un cop més, amb la condemna del jutge Carzón i la istèrie patrio-esportiva Espanya s’ha lluït. Ho vulguem o no, molts dels comportaments actuals de la nostra societat són dèficits d’un passat molt recent i quan més aviat en prendrem consciència, millor ens anirà. De moment però, l’educació cívica a l’escola ja l’estan remodelant de nou seguint els valors d’aquest passat.