Amiga, amic(?)
He llegit al teu blog trobat als Amics de l’Hora, el teu article A más leer, menos escribir.Felicitats.D’entrada, una cosa és certa: amb l’anonimat(a la foto del personatge que l’il·lustra el teu escrit porta una màscara) , d’ego, demostres no tenir-ne.
. Suposo que generalment, en d’altres ocasions quan escrius –tot i no tenint-ne ganes perquè i segons tu tot està dit- deus firmar els teus escrits. Donat que t’interessa el que escriuen els altres i per això deus recomanar que es llegeixi més i s’escrigui menys- et diré perquè escric jo;no sé si per ego, però en tot cas per teràpia. Els que d’alguna manera hem patit els efectes de a guerra civil des del camp dels perdedors (mig país) estem tocats o hauríem d’estar-ho per un virus, el de la política, i en el meu cas com soc bastant primari, també pel virus contra el catolicisme espanyol i per extensió,contra l’Església en general que m’agradaria veure més a prop del cel que de la terra! Convençut de les seves conseqüències polítiques pernicioses, de la meva oposició no en faig un sacerdoci però quasi. I ja que fas confidències, jo també et diré per què escric: Quan m’aixeco el matí, el primer treball és llegir la premsa; m’emprenyo com una mona amb les notícies, i la manera de contar-les els periodistes(tothom té dret a guanyar-se la vida i salvar el seu lloc de treball!). Em poso a escriure al meu blog (cinquanta vegades pitjor que ells, els periodistes) i em quedo tranquil. Abans, això em passava pintant. Els que coneixen els meus escrits i la meva pintura, potser em diguin que deixi una cosa i l’altra.
Pel que fa al que penses de que ja està tot dit, també es podria dir, en pintura, que ja s’ha fet tot.
Un dia que pintava al carrer, se m’acostà un transeünt un poc il·luminat. Ens posàrem a conversar quan de sobte em va dir:”jo també pinto, però tu i jo no hem tingut sort”. Anava a precisar-li que jo em considerava prou satisfet de la meva afició per la pintura quan continuà, molt transcendental “Hem tingut la desgràcia de d’haver nascut al segle XX. I el segle XX és el segle de Picasso!”