He llegit al setmanari valencià El Temps una informació sobre els papers de Salamanca en la que sembla que el conseller de Cultura de
Crec que el conseller està en el seu paper quan lamenta el retard, com penso que ho ha de lamentar tota persona que tingui dos dits de sentit de la justícia. El que no sé ja, és si el conseller, que també en lamenta els motius electorals, a més, els entén.
El que jo lamentaria per la meva part -les coses estant com són en aquest país– és que el conseller, o qui sigui a esquerra, no entengués que ens podem esperar dos mesos a que passen unes eleccions. Crec sincerament, per l´interès dels papers de Salamanca i de tantes altres coses, que el Partit Popular, a les properes eleccions legislatives, no ha de poder arrapar un sol vot que no provingui del seu nucli més dur.
I qui cregui des de l’esquerra, que explotant aquest tema o altres de semblants, els vots que no anirien al PSOE, anirien a parar al seu partit, s´equivoca totalment; i no seria, lamentablement, la primera vegada.
De la mateixa manera, el que tampoc és admissible si la informació és certa -i no tinc per què dubtar-ne- és que el ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina, digui ara que el retorn de la documentació serà posterior a la constitució d´un centre de la memòria històrica a Salamanca. De confirmar-se la notícia, la trobaria indignant perquè no hi ha cap raó objectiva que justifiqui una decisió falsament salomònica, sobretot que una cosa, de cap de les maneres, va lligada a l´altra.
I estaria també en contra de la decisió d’haver d´esperar la creació del centre a Salamanca abans de retornar els documents d´on no haurien mai hagut de sortir, perquè aquesta decisió absurda, tècnicament innecessària, suscitaria gran repulsió en el camp de les esquerres i cap adhesió fora, com sempre ha succeït quan s´ha volgut apaivagar la irracionalitat de la dreta espanyola.