De la tragèdia deNoruega probablement es pot treure la conclusió -o millor dit- cal treure la conclusió, que tots els fonamentalismes són tots igual d’execrables. Però no ens enganyem, de la mateixa manera que tots els polítics no són iguals, tampoc totes les ideologies són iguals.
Hi ha ideologies humanistes per qui el ser sagrat és la persona mentre que d’altres busquen transcendències i veritats supremes i consideren que tot aquell que no pensa com ell és el seu enemic, i que les misèries humanes, propagació del Sida prohibint els contraceptius o la fam en el continent africà, veritables escàndols inacceptables, sembla que siguin el preu a pagrar per la humanitat a canvi d’una hipotètica salvació eterna. La política i els polítics són l’emanació de nosaltres mateixos, ni pitxors ni millors, i hem de pensar que les religions, malgrat l’enorme influència i potència que els dona la fe dels seus seguidors i els grans mitjans econòmics dels que disposen o poden disposar , no són altra cosa! I no solament les religions són incapaces d’erradicar el mal sinó que per les seves decisions i doctrines susciten en mentalitats com les del jove norueg Anders Breivik un creuament de cables que l’han portat a considerar que l’assassinat d’un centenar de persones d’ideología contrària a la seva era un acte terrible però necessari!Les religions potser hagin estat als inicis un factor de civilització difícilment compensat però pels enormes i múltiples conflictes armats de caràcter religiós generats per la lluita per la supremacia. Avui l’enfrontament directe armat ha desaparegut per motius obertament religiosos però no, com es pot comprovar, de la mentalitat dels diferents creients. Sense anar més lluny, als anys trenta la guerra civil espanyola, a part de factors internacionals que avui no es donen, no s’explica altrament. I no ens ha d’extranyar que el mateix Anders Breivik citi la història d’Espanya amb el Cid Campeador i confessi la seva afinitat amb “hermanos i hermanas” de España 2000, Falange , Alianza Nacional i Fuerza Nueva que són referència del perturbat norueg, i que la “Comunidad” valenciana actual, territori comanche on campa lliure el feixisme espanyol, sigui citada al seu llibre. I no cal amagar el cap sota l’ala i cal denunciar amb contundència que lluny òbviament dels actes terroristes sanglants , la filosofia de Breivik, no és diferencia, tan políticament com religiosa, de la del PP, tendència Aznar i “sus montañas cercanas”.