Divendres 30 de novembre va tenir lloc al Monestir de Poblet eI I Simposi d’Història sobre Josep Tarradellas, organitzat per l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. L’acte en si, no fou solament important per la qualitat de les ponències, ni inclús per la intervenció inaugural del qui fou conseller del president Tarradellas, el Dr. J.M. Bricall, ni pel parlament d’alt contingut del president de la Generalitat, M.H, José Montilla. L’acte, al meu entendre, era notícia perquè justament han hagut de passar trenta anys abans de què es pogués organitzar un simposi d’aquestes característiques.
Probablement, vist la poca cobertura mediàtica que ha obtingut, els professionals de la comunicació tinguin un altre concepte d’allò que és notícia i del que no ho és. Probablement també, haurà de passar molt de temps encara per què es reconegui -sense que això sigui cap desmèrit pels presidents Josep Irla, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla que representen la normalitat- que en el període que va de la dècada dels trenta als nostres dies, tres fites marquen la història de la Generalitat de Catalunya, encapçalades, la primera per Francesc Macià amb la recuperació de la Generalitat a la sortida de la dictadura de Primo de Rivera, la segona per Lluís Companys, el president màrtir, esdevingut símbol per la tragèdia del seu destí, i la tercera per Josep Tarradellas per la seva amplia trajectòria en períodes dramàtics del segle passat i haver encarnat els anhels de tot un poble al final del franquisme amb el restabliment de la Generalitat “en l’episodi més pur, en el seu sentit de fons i en el seu resultat final, de tota la transició democràtica a Catalunya i a Espanya”, com ha escrit Raimon Obiols.
.
This entry was posted on Diumenge, desembre 2nd, 2007 at 0:49 and is filed under Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.