No se m´acudeix cap altra qualificació al llegir a la premsa les declaracions que fa Felip Puig, de Convergència i Unió, de cara a les properes eleccions generals.
Anys fent-se passar pels mantenedors del foc sagrat, acusant de botifler (per cert, paraula en desús) al catalanisme d´esquerres, nacional -que no nacionalista- i integrador per essència, per finalment acabar demanant ajut als “veïns” tan denigrats. L´invent, gràcies al qual han governat Catalunya, ha durat anys, 23 exactament.
Quan els electors van començar a ensumar l´estratagema, i els suports van anar minvant, CiU no va tenir inconvenient en mantenir-se al poder gràcies al Partit Popular que el menys que es pot dir és que té una concepció, no ja del catalanisme, sinó de la catalanitat que li permet recollides de firmes contra Catalunya, l´organització de campanyes de boicot contra els seus productes i recursos al Constitucional contra el seu estatut.
Cal comprendre que quan es neix amb la vida resolta, ensopegar amb pedres pel camí com li passa a CiU des de fa un temps desorienta al més valent.
I desorientats és el que demostren estar a Convergència i Unió. Si no, com poden, desprès d´anys d´acusar els altres de sucursalisme, demanar auxili a “Madrid” com diuen ells. S´entén políticament que si el PSOE necessités els seus vots, reclamessin en contrapartida quelcom per Catalunya. Però per ells? Ara clar, que com “ells són Catalunya” on està el problema? deuen pensar.
Si volen que a Catalunya governi el partit més votat, independentment de la majoria parlamentària que pugui reunir, és a Catalunya que ho han d´aconseguir. Com si volen trencar legítimament el tripartit és aquí i no demanant-ho a Rodríguez Zapatero que s´ho han de plantejar.
Condicionar un pacte PSOE-CiU a Madrid a un canvi d´estratègia del PSC a Catalunya, és, per un partit que es proclama nacionalista, un contrasentit polític. I això seria així encara que el partit socialista català estigués efectivament a les ordres dels socialistes espanyols. Al límit, un pot entendre que aquestes coses es facin però que es diguin amb total impunitat significa que res és el que sembla i que tot val, i per tant, no ens hem d´estranyar que els ciutadans, cada cop més, mirin cap un altre cantó.
Si desprès de les eleccions de mars, els resultats permetessin a CiU de creure que poden exigir als socialistes espanyols, en contrapartida del seu suport a Madrid, el seu retorn al govern a Catalunya, cal esperar que el president Montilla, fent honor al seu càrrec, mostraria la mateixa fermesa que ja ha demostrat en altres ocasions. Per ara res indica que en puguem dubtar.