Derrota se sense pal·liatius del PSOE i per tant, i no hauria de ser què obligatori, del PSC!Parafrasant els joves indignats acampats a les places de les nostres ciutats que criden: “Democràcia real ja! nosaltres nosaltres diem: “Renovació del PSC ja!”
Millor que cap analísis, val més citar alguns titulars de la premsa:
El PP deixa el PSOE a l’uci.
– Els ciutadans avalen amb els seus vots tots els imputats per assumptes de corrupció.
-Augmenta el vot blanc i nul .
L’augment de vots del PP no és important.
La devallada Dels del PSOE espectacular.
Hem donat un cop d’ull també a la premsa francesa i no hem vist res de les eleccions espanyoles en primera pàgina, i a l’interior, a penes, : un sol titular:
L’esquerra espanyola reb una bufetada electoral.
I ens ha sorprès també no trobar res sobre el moviment dels joves indignats malgrat ser un francès l’autor del llibre: Indignez-vous! Aquí també un sol titular : “La Puerta del sol” ocupada.
Per la resta, l’atenció dels diaris francesos va a l’assumpte De Khan i a al tema de la seva successió, tan al FMI com a la presidència de la República.
Per acabar i per la nostra part, ens hem fixat en el mapa electoral sortit de les urnes i que reproduim. Si pintem Andalusia i el nord-oest d’Espanya en blau, aquest mapa curiosament dibuixa el mapa real de la “Nación Española”. D’aquesta manera els legislators ja tenen rconfigurat gràficament el que podria ser l’Estat federal, no caldria donar-li més tombs a l’assumpte. Pel que es veu en aquest mapa és que història de les dues Espanyes no és un mite, ni inclús territoriament. Algú em dirà que Catalunya també ha votat a dreta. Però ja voldriem per Espanya que el PP fos a l’imatge dels nostres conservadors. Franco amb el seu cop d’Estat i 40 anys de dictadura va salvaguardar tots els valors de la seva Espanya . De segur que malgrat que les èpoques hagin canviat el pas de llençar-se decididament el PSOE a la realització d’una altra Espanya , cap un un Estat fereral, autènticament plural, i deixar de fer seguidisme al PP amb el seu nacionalisme li costaria en un principi indiscutiblement vots però es reconciliaria amb una part al menys dels seus principis democràtics, un començament al retrobament de l’autenticitat als seus valors democràtics, una part d’allò que que reclament els joves indignats acampats a les nostres places.
Amic Àngel,
Un cop més ens varem equivocar. Bé, qualificar d’ equivocació les decisions d’un partit , ja madur, amb “estrategs” que n’han vist moltes i que gaudeix d’unes eines d’informació com mai ningú no havia somiat… és benèvol.
Per persistir en l’error cal més que una equivocació. Què més hi ha?
A proposit de la divisió territorial (i política) d’Espanya tens tota la raó.
Però no siguem “bonistes”. Un poder que es vol d’ambit estatal pot estar d’acord en cedir la seva egemonia ni que sigui “federalment” ?.
Reflexions en calent d’un Apoderat perdedor després d’una jornada electoral.
Tens raó Enric. Cada vegada em convencen més els qui pensen que tan difícil i traumàtic pot resultar compartir l’Estat que la separació pura i dura.