Catalunya primer, i desprès la República a Madrid van voler acabar amb els avortaments cladestins ja el 1936. Felix Martin Ibañez, un metge de la CNT, Director General dels Serveis Sanitaris i Socials de la Generalitat presidida per Lluís Companys, fou l’autor de la primera llei de l’avortament a Catalunya aprovada per Decret el 25 de desembre del 1936, signat per Josep Tarradellas i els consellers de Sanitat i Assistència Social. L’objectiu de la llei era d’ acabar amb els avortaments clandestins i acabar amb la mort de dones.I també es van obrir centres de formació sexual per a joves.
Aquesta llei va servir de base al govern socialista de Largo Caballero per aprovar la llei a nivell de tot l’Estat. L’encarregada de portar-la a terme a Espanya fou Frederica Montseny aleshores Ministra de Sanitat de la República Espanyola, la primera dona ministra de l’Europa Occidental des del novembre de 1936 fins al maig del 1937. La seva sortida del ministeri, arran dels fets de maig, va truncar el projecte que no acabaria d’aplicar-se amb el triomf del franquisme. I les dones van haver d’esperar cinquanta anys per recuper amb un altre govern d’esquerres el seu dret a udecidir sobre el seu propi cos.
La sorque tenim , dintre del que cap, amb l’ ofensiva anti.abortista actual de Gallardón del Partit popular i de Rouco Varela, és que aquesta gent no disposa avui de tropes a les seves ordres.
I esperem que ni ells ni ningú, no les tingui ni en aquest ni per a cap altre tema!
AC. (partir d’una crònica del diari ARA)