“S´ha de deixar ben clar que no subordinem ni subordinarem la política catalana a la lògica de la política espanyola”. Els resultats de les eleccions al Congrés poden fer “molt complicada“ la relació del president de la Generalitat i primer secretari del PSC, amb la Moncloa.
Frases com aquestes i la de que “la Generalitat no serà moneda de canvi en un eventual pacte entre el PSOE i CiU” no denoten ni anti-espanyolisme ni pro-catalanisme, ni el contrari. Denoten sentit comú i rigor de governant que es deu als seus electors. Frases tan meridianament clares i senzilles que no semblen les d´un polític -al menys dels que tenim actualment en circulació- fa temps que no les havíem sentit.
El president sap que a les properes eleccions, a Catalunya “l´oposició incrementarà l´intent d´erosionar la cohesió” del govern. És per això que primer es posiciona per tenir l´autoritat necessària i poder demanar als seus socis de govern, que les eleccions no generin tensions en el si del tripartit més enllà de la “lògica confrontació de programes”.
I aquesta actitud no data d´avui. Data exactament de la famosa reunió d´Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa el 20 de gener de 2006 on el líder de CiU, el de la “casa gran del catalanisme” es va avenir a desbloquejar les negociacions sobre l´estatut a canvi d´allò que va anar a reclamar allà i que no havia pogut trobar aquí: el camí de la presidència de la Generalitat.
Ja en aquesta ocasió, el president Montilla ho va tenir molt clar i les eventuals pressions només van servir per accelerar un nou pacte amb el tripartit i evitar la imposició d´un govern sociovergent.
Alguns podran objectar, considerant el ampli panorama que tenim pel davant (desplegament de l´Estatut, finançament, rodalies, aeroport, etc.) que molt bé, però que tot això són paraules i… no fets! Aquí faré un incís per explicar una formula que en la meva vida professional no m´ha fallat mai: quan havia de valorar les qualitats del material que necessitava comprar, mai donava per bones, sense verificar-les, les moltes qualitats del seu material que em senyalaven els venedors, i acceptava sense necessitat de verificar-les, les poques virtuts que em deien que tenia el producte de la competència. No fallava mai.
Les declaracions del president Montilla el poden perjudicar, n´ha d´estar convençut, sinó evitaria fer-les.
I pel que fa a aquest article, no sé si fa falta precisiar que està escrit amb la tranquil·litat d´aquell que valora la importància de les actituds però que si els fets no segueixen les paraules, escriura un altre text amb el mateix titular que troba suggerent; això sí, afegint-li un simple No al davant.
[…] el títol “M´agrada aquest Montilla”, senyalava el 8 del passat gener: “S´ha de deixar ben clar que no subordinem ni subordinarem la […]