Des dels inicis de la transició he considerat que la democràcia li devia molt al grup Prisa i al diari El País en particular. Si bé he trobat a faltar sovint una acció decidida per part seva en el tema de l’organització territorial, és a dir en la resolució dels nacionalismes, tant l’espanyol com els “perifèrics”. El País no ha deixat de ser un diari nacionalista espanyolista i quan ha publicat articles de nacionalistes “perifèrics” adreçant-se a Espanya, generalment ha tingut la incongruència d’editar-los quasi sempre en el suplement local corresponent.
Avui no és el cas: publica per a tota Espanya un excel·lent article de Suso de Toro, La España real es plural. En aquest article l’autor considera que els nacionalistes espanyolistes i els nacionalistes perifèrics pesen més a Espanya que els pocs federalistes. Diu que “s’ha construït ideològicament una nova Espanya que no ha estat integradora, sinó una nació monolingüe i homogènia; i a canvi, en les autonomies governades per nacionalistes, una idea de nació que pretenia també la pròpia homogeneïtat.” Pensa que Madrid té avui una mirada hostil cap a la resta, és utilitzat com un instrument contra els altres nacionalismes i al servei d’altres interessos, i troba a faltar que no sigui capital de tots, un Madrid “capital federal” com preconitzà Azaña. “El que viu no vol morir i els nacionalismes seguiran buscant existir, però l’Espanya més semblant al que som haurà de ser federal i integradora”, ens diu.
I acaba Souso de Toro el seu article amb aquesta reflexió: “I un troba a faltar una intel·lectualitat oberta a la diversitat interna, la intel·lectualitat espanyola és tremendament nacionalista, no federalista. Aquesta és la seva responsabilitat.”