Per què no hi hagi malentesos començaré per dir que m´agrada el futbol, que en gaudeixo, i inclús, quan el miro, confesso que arribo a tenir actituds més properes al “hooligan” que a la persona assenyada que vull ser.
Això sí, al segon que s´acaba el partit, tant si s´ha guanyat com si s´ha perdut, el futbol surt del meu cap. Molts diran: “Home és normal!” Doncs no, conec gent que el seu estat d´ànim es mou al ritme dels resultats del seu equip favorit.
Això dit, es miri com es miri, aquesta portada, al meu entendre, no és de rebut.
Tenim costum de queixar-nos sovint del país i de comparar-lo a altres societats, cosa que no ve d´ahir. Recordeu? “… nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!..” I quan critiquem, no sempre tenim raó, ni molt menys. El poeta sabia quan ho deia i per què ho deia.
Ara bé -i que em perdonin els responsables- tota la portada d’un diari d’informació dedicada a un equip de futbol -per molt que sigui més que un club!- no es de rebut i explica moltes coses.
Esperaré que surtin veus més autoritzades que la meva, però molt em temo que els qui ho podrien fer consideraran que és un detall intranscendent.