Rodolfo Martin Villa, va ocupar una llarga llista de càrrecs a l’Administració franquista: cap nacional del falangista Sindicat Espanyol Universitari (SEU), director general al Ministeri d’Indústria i secretari general de l’Organització Sindical. En el tardo franquisme va ser nomenat el 1974 governador civil i cap provincial del Movimiento a Barcelona. En el primer Govern de la monarquia va ser ministre de Relacions sindicals i del 1976 al 1979, amb Adolfo Suárez va ocupar la cartera de Governació.
A Tribuna de Barcelona s’ha pronunciat pel federalisme! Això sí… simètric! Es partidari d’una reforma profunda del Senat i de la Constitució com la millor manera de que el “cafè per a tothom” sigui… inevitable! De Martin Villa es pot dir tot, menys que no sigui intel·ligent.
S’ha sincerat definint-se com un “conservador en temes religiosos, de costums i ordre” però partidari de posar algunes “limitacions” a la propietat privada, “potser pel meu origen azul“, afegeix. Com? Anticapitalistes aquells señoritos falangistes? Si van sorgir com a reacció i enemics a mort de les Internacionals obreres comunistes i socialistes -igual que els nacionalsocialistes alemanys i els feixistes italians! Què ens venen a contar?
Potser sí que entre ells hi van haver alguns que s’ho creien -com Dionisio Ridruejo– però aquests molt ràpidament van descobrir el pastel i van abandonar. Els altres van seguir per fer carrera o perquè eren senzillament uns indocumentats.
De la mateixa manera, els militants d’Alianza Popular de Fraga Iribarne i del Partit Popular actual s’omplen la boca de paraules que no han fet mai part del seu vocabulari -com llibertat, drets, igualtat, democràcia- i encara menys de la seva sensibilitat.