Patrimoni de tots

Durant la transició, quan per qüestions de feina voltava pels municipis, sabia el color polític del consistori sense necessitat de consultar cap documentació, únicament observant l’estat de les calçades, de les voreres, la dignificació de les dependències on es rebia la gent a la Casa de la Vila, l´obra pública en general. Si el canvi era significatiu, no hi havia dubte, la majoria governant era progressista, de lo contrari, conservadora; de CiU, vaja.
Aquesta reflexió ve a compte perquè he llegit a la premsa: “Tarragona inverteix 19 milions en monuments. El pla director de restauració de la muralla romana preveu destinar 15 milions d´euros en la pròxima dècada per als 1,5 quilòmetres del mur. Així mateix, la rehabilitació de l´aqüeducte costarà 4 milions. Rosa Rosell, regidora de Patrimoni, negocia subvencions del Govern i la Generalitat.”
Com és que un patrimoni, no ja de Tarragona, sinó de la Humanitat, hagi hagut d´esperar una majoria d´esquerres per elaborar un pla de restauració a fons, buscant i arrencant subvencions a dreta i esquerra? Els de Terres Cavades segur que també tenien un pla, no sé si director, però en tot cas directament rentable per ells.
En temes com aquest, jo tinc la meva explicació. A voluntat de servei igual -parlo en general, no parlo dels de Terres Cavades- el polític conservador té tendència a orientar les seves idees i els seus esforços cap al domini de lo privat, i el d´esquerres -repeteixo, a voluntat de servei igual- cap a lo públic, cap al que és del comú, el que és de tots.
Si teniu una altra explicació -i de segur que existeix- me la dieu i entendré perquè tanta gent que solament viu del seu treball, i que per tot patrimoni té la hipoteca del seu pis -i encara!- vota a dreta; altrament no m´ho explico.

One Response to “Patrimoni de tots”

  1. […] un temps escrivia sobre Tarragona i les inversions que el nou consistori d´esquerres de la vila dedicava a la […]

Leave a Reply