Les mesures que ha presentat Barak Obama contra la crisis no ens són del tot desconegudes. Són les que sempre hem trobat en boca dels polítics d´esquerra i que alguns “savis” qualifiquen de voluntaristes i ineficaces.
Incrementar els impostos als rics, baixar els dels pobres, augmentar les inversions en educació i en noves energies per protegir el planeta, intentar donar cobertura sanitària a 40 milions d´americans que no en tenen -una xifra equivalent a la població espanyola!-, són les principals mesures socials anunciades, generadores de noves activitats i nous llocs de treball.
D´altra part es redueixen les despeses militars amb la retirada de l´Irak i l´anulació de programes d´armaments innecessaris i es donen ajudes al sistema bancari a canvi de control.
I cal preguntar-se: si aquestes mesures es prenen amb l´objectiu de sortir de la crisis, no és la prova per nou que les mesures contràries conservadores que beneficien -això sí, molt!- unes minories, són les causants del marasme?
I si és possible prendre aquestes mesures simplement amb voluntat política en temps de crisis, ens imaginem els efectes positius que tindrien preses en una situació econòmica normalitzada?
“Pues eso”, com sol dir Forges al tancar els diàlegs de les seves vinyetes.