Un cop no és costum, la sensatesa ens ve d´Amèrica. Fa uns dies Barack Obama, l´aspirant a la presidència dels Estats Units declarava: “Cal oposar-se a la idea de que és acceptable dir o fer el que sigui per guanyar una elecció”¦ Això és el que està equivocat en la nostra política”. Té raó Obama i pretendre el contrari és prendre la gent en general i els electors en particular per beneits.
I tanmateix, a casa nostra, hem d´assistir al lamentable espectacle de veure quatre formacions polítiques votar, exclusivament per motius electoralistes, una moció de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.
Veure, tant el Partit Popular com CiU, rebutjar des de l´oposició el traçat de l´AVE pel centre de Barcelona que van aprovar quan governaven, el primer l´Estat i el segon Catalunya, seria risible si no fos significatiu i lamentable. A més, com poden presentar i votar una moció sobre un tema del qual no es tenen les competències? Ells per simple “joc brut” i suposo per Esquerra Republicana, des del tripartit, perquè només pot ser -justament- un gest testimonial. No sé si cal indignar-se o somriure quan la representant d´ERC, des de la tribuna del Parlament, desprès de reconèixer haver caigut en el “joc brut” de CiU, els avisa que “canviïn d´actitud perquè no els hi trobaran més”.
Que la política sigui el comerç dels homes i que no és una ciència exacta ja ho sabem. Però d´aquí a desafiar el sentit comú hi ha un pas que massa polítics donen alegrament.
Tan difícil és tenir en política un mínim de la coherència que solen tenir els bons estrategs quan van anant aconseguint les posicions d´on podran guanyar l´objectiu que pretenen? Els polítics en general solament semblen tenir un sol objectiu: la conquesta del poder, sabent que el que no faran durant el seu mandat, qui els succeeixi no ho farà si el projecte no ha estat votat i pressupostat; i així i tot, encara està per veure!
En aquestes condicions és evident que plans a mig i llarg termini difícilment poden arribar a ser la norma. Sobretot -i aquest és un altre inconvenient- que no existeix tampoc al darrera dels polítics una potent i qualificada administració amb alts funcionaris i quadres competents que jugui el rol que li pertoca en la situació interina del relleu periòdic dels equips polítics. Totes aquestes carències afecten els plans en equipaments i infraestructures, però també en objectius estrictament polítics d´avanços com a país, d´organització territorial i de desenvolupament de la democràcia.
La declaració que resumeix i descriu millor tot aquest sainet ha estat la del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal que va acusar CiU de “convertir un acte d´oportunisme polític en un de suposada reafirmació democràtica”. “Democràcia” a la que es van apuntar -com no!- els de Ciutadans i els demòcrates de tota la vida, el PP.