Disset anys de coma vegetatiu solament mantenint la vida per mitjà de respiració i alimentació artificials, deixen suposar, entre altres aspectes, la imatge terrible que deu afrontar el pare de la jove italiana, Eluana Englaro, per què demani acabar amb la farsa macabra de prorrogar els sofriments.
Comprendria i respectaria aquells catòlics italians que es planten, histèrics, davant l´ambulància que transporta el cos de la jove a l´hospital, si aquesta mateixa gent manifestés una determinació semblant en condemnar i oposar-se a la pena de mort. Una monstruositat que encara existeix, per desgracia, en massa països i en particular en un que vol ser model de civilització.
I em sembla que la gent que hem vist gesticular a la televisió no és de la mateixa espècie que la que passa una nit de vetlla davant la presó on van a executar un ser humà. D´entrada, l’actitud dels que s’oposen a la pena de mort és de recolliment sense estridències que deixa apareixer una pena profunda.
Els qui s´oposen únicament a un atemptat contra el que ells consideren vida, o neguen la possibilitat d´ajudar un malalt terminal a morir dignament, no crec que responguin a cap sentiment noble de compassió.
Sembla, i que em perdonen si m´equivoque, que solament responen a consignes.
molta gent de la que s´opossa a la mort d´Eluana, (a hores d´ara ja hi ha faltat) veia correcte que Israel es carregara a civils a Gaza, pq Hamas els utilitzava d´escut, te collons la cosa!
El que mai he entès és que com poden considerar els cristians tant devots que és vida natural el romandre connectat a una màquina, en aquest cas els metges juguen a ser Deu, és una vida completament antinatural, el més natural seria aguantar fins que el cos digui prou, i, pel que fa a aquesta noia, ja faria 17 anys que el seu cos hagués cedit. Tant costa d’entendre que s’ha mort sola, que no li han donat res?…
Molta falsa moral és el que sobra en aquest món.