Fa un temps escrivia sobre Tarragona i les inversions que el nou consistori d´esquerres de la vila dedicava a la restauració dels seus monuments, patrimoni de la humanitat, negociant, a dreta i esquerra, subvencions amb les institucions susceptibles d´acordar-ne. Treballant, vaja, pel bé comú i no pel bé d´uns quants en projectes destructors d´un altre patrimoni, el paisatgista en aquest cas, el de Terres Cavades.
Avui, Tarragona torna a ser notícia, aquesta vegada recuperant per a usos culturals l´antiga Tabacalera desprès de llargues negociacions iniciades per l´antic consistori governat per CiU i el PP, i acabades en la compra d´aquest patrimoni que servirà per equilibrar
No especularem sobre els resultats de l´operació de no haver hagut un canvi d´equip al consistori. Tanmateix no em puc deixar de fer una reflexió més general sobre dretes i esquerres desprès d’aquesta nova prova de que queden marges per distingir -i no solament en l’aspecte social- una política d’esquerres d’una política de dretes.
És evident que ha passat a la història -vull creure que no per sempre més- la famosa “socialització dels mitjans de producció” que preconitzava el socialisme naixent. D´ací, a treure la conclusió del triomf del capitalisme salvatge i proclamar el fi de la política, hi ha un pas que no han dubtat en donar els neo-conservadors. I no solament els neo-cons, sinó molta gent de bona fe ha anat assimilant aquells missatges, subliminals o no, que declaren que tot és igual, i que els polítics i les diferents polítiques també.
Però quan vas més lluny del polític corrupte d´aquest partit, o l´aprofitat d´aquest altre, quan vas més enllà de les contingències, a vegades puntualment insuperables, o dels errors que uns i altres cometen, és a dir, quan anules, d’un costa i l’altre de l’equació per poder-la resoldre, els factors comuns, quan no deixes que uns quants arbres et tapin el bosc -què útil és per expressar una evidència aquesta frase tan gràfica- aleshores apareix la realitat.
I la realitat és, que a pesar de tot i de molts, existeixen ideologies, existeixen corrents d´opinió, existeixen diferents punts d´interès i també interessos diferents, i planyo sincerament aquells que per despreocupació o ignorància, des de fora, els hi fan prendre actituds o tenir comportaments que no corresponen als seus interessos, a la seva manera de ser, als seus punts d´interès, i es passen la vida al marge del que en realitat són, darrera d´uns objectius als que necessiten que hi creguem, els quatre que en treuen profit i la “retafila” de complicitats que poden comprar.