Beppe Grillo, fenòmen d’Internet i les xarxes socials, i lider del Moviment 5 Estrelles italià, ha anunciat que renuncia a pactar amb les actuals partits polítics:”Cal expulsar la classe política ha dit”. Malgrat això, dona, segons sembla, una imatge allunyada “del populista incendiari que atia la ràbia indignada de la multitud”. El seu blog va ser portal de joves professionals elegits candidats en votacions online que representen un pas més en relació al procediment de les llistes obertes i de primàries. Aquests joves van començar per ser candidats a les eleccions municipals i ara representen el 25,55% dels vots i 109 diputats ( la tercera força) , uns diputats que de moment, han renunciat al cotxe oficial, a una bona part del sou i no podran exercir més de dues legislatives. Bersani, del Partit Democràtic de centre esquerra va guanyar amb el 29,54% de vots i 345 escons (majoria absoluta pel bonus de diputats al ser primera força), enfront del 29,18% i 125 escons de Berlusconi (controlar els mitjans de comunicació li permet mantenir-se). Mario Monti, que com a senador vitalici no era candidat a cap escó parlamentari en aquestes eleccions, ha obtingut el 10,56% dels vots i 47 escons ( Un fracàs sense pal·liatius per la política d’austeritat europea).Les intensions de Grillo són d’acabar amb un sistema que “ha desintegrat el país”. Ell mateix es pregunta com el poden acusar de destruir una cosa que ja està totalment destruïda)”, “Han devorat el país, diu, i ara no poden goverar”. Està per una Europa unida amb una sola veu i no onze com ara al Parlament.
Molts dubten de la seva capacitat de “construir” i es demanen “si assumirà responsabilitats institucionals o optarà per portar el país al caos·.
Tanmateix es intensions apunten bé: abolir províncies i fusionar municipis inferiors a 5.000 habitants per fer economies ,acabar amb les amnisties fiscals, les stock opcions i els monopolis televisius, ADSL gratuita a tot el territori i reduir a 20anys la proprietat intel·lectual. (amb aquestes darreres mesures es veu l’orígen del moviment!).
Més que expulsar-la, sembla que es vulgui canviar la classe política actual i remplaçar-la per gent d’una altra generación que no hagi participat, a un periode de relaxació ètica, no tant degut a la corrupció que hi ha, per activa en uns, i per passiva en altres, sinó simplement per haver exercit de politics en un periode en el que s’han beneficiat de pivilègis personals en comparació amb la ciutadania, i haver estat, pel lloc que ocupaven, els primers en fer de la igualtat una quimera! A partir d’aquí, no és que es consideri que no poden fer lleis com la de reduir els sous abusius dels alts directius de les grans companyies, com la que acaben devotar els suissos a proposta del senador homas Minder, o per frenar els abusos de la gran banca, sinó que és possible que no siguin capaços de pensararque les podrien fer!
Aquest Moviment egueix -peró amb molt més èxit- els passos de la CUP a casa mostra. Per ara és alentador perquè com a mínim, obligarà els polítics a reagir. Nosaltres estarem atents i pendents, en un cas com en l’altre, de veure si acaben responent o no a les expectatives suscitades.