Ai València… Vaència!
La de la rosa fina? La de la . col rumbosa.
Femella i gran femella; femella esmaperduda
En la borda entelequia d’un etern desficaci.
València enlluernada de soroll i de traques!
Estampa ruquerola d’una potència absurda,
La salvatge potència
D’un poble que s’enlaira de folla egolatria
Entre els verserts insípids de l’auca falaguera…
Ai València… Vaència… El corn de l’abundancua?
El jou de la vergonya
Que yn tall de cds campeadors impúdics
Han pres per bandolera.
València enforfoguida, València abofegada
gorja i de rialles…
baix la pota brusenta
de la iegua bravía.
H l’imperi falòric del capdill immutable, eixe candil de sempre i sempre adorat dels mateixos…
I el poble? Pobre poble!
Equació insuperable d’una ciència inoïda,
Que fa Escot a tothora
De sa brusa hortolana
Amb un posat ingenu
Que rebenta les pedres;
Amb un Sadoc mig riere
Que crema les entranyes;
Sempre ummers, de bon grat, sota la boira cínica
D’una cultura pràctuca
D’una ignorancia útil…
I mentres tant, oh gloria,
oh Gloria inverosímil dels faustes troglodites!
Oh la docta, la malva poesia
del la flor fredolenca,
de la flor consentida sobre el vell cementeri,
la flameta grogusade la nit calculada:
çsotanes infalibles
i smokings impecables
en una rumba seria
d’estirpe ordenadora…
Ai València, València— la moma t’enverina…
I la Verge t’ampata.
Sant Josep crea l’obra´
Sant Vicent fa el miracle;
I la creu i l’espasa –pensat i fet? Oh gloria!
Completa el sortilègi:
Sortilegi implacable de l’etern matamoros…
I aixina serà sempre? Aixina serà sempre.
Que la patria-que diuen,
Jo no és més i només que una immensa
Contrada delitosa.
On el Pare Fallòria
-escull inimitable de la gràcia legítima-
Enfila amb tot silenci
Son ventre a ras de terra…
I mesura i sospesa
Amb furia de golafre
La fresca encardadura
De la col poderosa.
De la col poderosa…
…I de la rosa fina, la candida assutzena,
El gesmil i la murta, el llorer i l’alfàbega…Angelí Castanyer i Fons