Mai he tingut la intenció de publicar aquesta dedicatòria que em feu Vazquez de Sola a l’ocasió de la publicació del seu llibre LA FRANQUISSIMA GRÀCIA a les Edicions Catalanes de París. Vazquez de Sola és un periodista dibuixant andalús que s’autoproclamava anarcomunista. Es refugià a França el 1959 on treballà en la premsa i fou molt conegut. Tornà a Espanya el 1975. Ací no he tigut ocasió de veure els seus dibuixos als diaris espanyols –la qual cosa s’enten quan veus la dedicatòria- si bé ha publicat alguns llibres. El de les Edicions Catalanes de París fou un recull de dibuixos publicats a la premsa francesa a l’ocasió del procès militar umarissim de Burgos el 1975 contra ETA, amb 16 encausats entre els quals 2 capellans, 6 penes de mort sol·licitades i 522 anys de presó demanats. LA FRANQUISSIMA GRÀCIA és potser el sol llibre escrit a la vegada en 3 llengues, en francés (llengua original de les legendes dels dibuixos) en euskera i en català.
Avui, desprès de l’acte de Tarragona amb la beatificació de 522 vítimes d’un sol bandol, el del vencedors, mentre els familiars dels vençuts encara busquen les restes els seus en les cunetes, no tinc el menor escrúpul en no guardar respecte a res ni a ningú i menys encara a l’Església catòlica, i donat que les bones paraules sols duren un temps, demano al nou Papa que miri cap a l’Església d’Espanya i a la seva gerarquia corresponsable del cop d’Estat franquista i de la guerra incivil; una Església que avui mateix continua orecordant l’esperit de cruzada mentre encara estem esperant que es digni a demanar perdó.
