A vegades tenim la impressió que carreguem les tintes quan parlem de la societat valenciana sota la fèrula del Partit Popular. I malgrat tot, sovint ens quedem curts.
Al poble alacantí de Rojals, d´uns 12.000 habitants, l´alcalde del PP, Antonio Martínez Cánovas, acaba d´obrir expedient a una professora de teatre per suggerir als seus alumnes de 14 i 15 anys la lectura de l´obra Forasters del dramaturg Sergi Belbel, una obra que descriu el xoc generacional i que es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i aviat es presentarà la versió cinematogràfica dirigida per Ventura Pons.
En paraules de l´alcalde, el text conté “diàlegs i expressions malsonants i obscenes”. I això ho sentim en una època on el jovent té accés a través d´Internet i dels videojocs a perversions d´un altre calibre.
Per acabar-ho d´adobar, la regidora de Cultura i Educació de Rojals, Silvia Pizarro,- que confessa no haver llegit l´obra- comenta que “aquest tipus d´obra no és per a Rojals (…) En aquest sentit, hi ha certes coses que poden ser una mica censurables.”
Això “d´una mica censurables” em fa pensar amb l´acudit d´aquell pare retrògrad, a qui li preguntaven si la seva filla fadrina estava embarassada, i avergonyit responia: “Una mica, res. molt poquet!”
“Ai! València, València!…” com es lamenta el poeta.