Sota el titular ESCRITS D’EXILI avui obrim, a la columna de la dreta, un nou apartat. En un primer temps anirem editant texts d’Angelí Castanyer i Fons i més endavant, la seva correspondència d’exili així com la de la del seu germà Josep Castanyer i Fons, l’arxiu del qual ha conservat el seu net José Muñoz Castanyer.
L’arxiu del meu pare em fou requisat, junt amb llibres de les Edicions Catalanes de París, quan vaig ser retingut a la frontera el 1974. Els guàrdies civils que van escorcollar el cotxe, a aquelles alçades de la pel·lícula, ja no estaven “por la labor”. Tinc la impressió que més que material polític, estaven interessats per revistes pornogràfiques que es limitaven a requisar després de mofar-se i humiliar els “culpables”. Contràriament a aquesta actitud, amb mi van tenir un tracte respectuós però tanmateix em van retenir i van fer venir un jutge de Figueres. Aquest que ja no semblava tenir tampoc massa entusiame en la tasca que li tocava fer em va interrogar i per sort no es va adonar -o no va voler adonar-se- que l’adreça de les Edicions que figurava a la contraportada dels llibres era la del meu domicili a París. Em va demanar on residiria a Espanya i em va deixar lliure no sense retenir l’arxiu i els llibres i advertir-me que quedava a la disposició de tot requeriment de la justícia. No vaig sentir parlar mai més de l’incident.
Dit això per a “la petite histoire” i feta la presentació, entrem a ESCRITS D’EXILI amb el primer text que publiquem: Síntesi històrica del valencianisme polític.