Excuseu-me l’atreviment però acabo de descobrir que el saber té com una analogia amb la… geologia: vas adquirint coneixements que són com capes geològiques que cobreixen les anteriors. Les primeres capes no es que desapareixin o deixin d´existir, simplement queden eclipsades per les més recents; però una simple excavació les fan aflorar i ens ensenyen del passat, del present i del futur.
I és el que ha succeit repassant, a l’ocasió d’una lectura, la vida del nostre Lluís Vives. De cop ens apareix amb tota la seva crueltat aquell món que és el nostre; sí, els nostres orígens dels que alguns estan tan orgullosos. L’Europa de la cultura cristiana que evoquen i reivindiquen mostrant-se implacables amb els que avui també volen seure a la taula del festí. A la biografia de Joan Lluís Vives apareixen aquelles pràctiques, avui eclipsades per d’altres més recents -però no tant diferents com a primera vista sembla- on la Inquisició assentava el poder reial i el de l’Església espoliant i cremant oposants i jueus, el pare de Vives un d’ells, malgrat ser un convers, i Vives probablement també n’hagués estat víctima, si no hagués marxat a París primer i a Anglaterra desprès. I el Papa Clement VII regnant sobre Reis i Emperadors. I aquests, de la ma del Papa, dominant els seus súbdits terroritzats pel foc diví, l’etern i figurat i el real!
I Enric VIII d’Anglaterra creant la seva d’Església, a imatge i semblança de l’altra, amb els mateixos metodes criminals i perversos. I tot per conveniència personal perquè vol casar-se amb la jove Anna Bolena i que Clement VII, defensant la seva preponderància, s’hi oposa. I el naixement d’aquesta nova Església rivalitza en intrigues i en crueltat amb la papal i les dues arriben als seus fins pels mateixos mètodes, amb les fogueres els uns, i tallant caps, els altres.
I tot, sota no sé quina mirada divina, la mateixa que ha assistit impassible a totes les guerres -civils i incivils- quan no les ha provocades, a totes les matances fins arribar als nostres temps…
Amic Àngel,
En aquest temps on el tema econòmic domina tots els espais ( comunicació, debat, situacions individuals i situacions generals…) sembla arraconat un altre element dels que , per a mi almenys, son cabdals per entendre la nostra realitat i poder canviar-la.
En fas esment en el teu escrit. Gracies.
A la Constitució Europea hi volien encabir les “arrels cristianes d’Europa”. Això és no solament una manca de respecte pels no creients, sino a més és voler desconeixer i menysprear la influència de les cultures vingudes de la Mediterrània, la grega, la romana, la musulmana i les que ens arribaren d’Escandinavia.
El tema dels autobusos amb propaganda atea, no té per a mi cap altre valor que el donar fe de l’existència d’un sector que podrien classificar com a del “lliurepensament” i delseu dret a expressar-se i incidir en la cultura de qui vulgui escoltar.