Sota el titular “Muero tranquilo y orgulloso”¦” El País informa sobre un acte al cementiri de La Almudena on -70 anys desprès- els fills i nets d´afusellats, respondran a les cartes que els seus familiars van escriure abans de morir.
Insostenible. Solament citaré dues barbaritats relatades a l’article.
La primera. A Isabel Huelgas -a la foto- li van dir, el 31 de juliol de 1939, el dia abans de ser executada als 62 anys, una mentida cruel: que els seus dos fills també presoners havien estat afusellats.
La segona. Tots els condemnats, mentre estaven en capella esperant ser afusellats, encara havien de sotmetre’s a una última condició: per a poder escriure a la seva família havien de combregar abans. Sense comunió no hi havia carta.
Per caritat -no sé si cristiana- ens estalviarem tot comentari.