D'un temps, d'un pais

A Buchenwald no hi havia ocells, la pudor del forn crematori -el primer record dels camps d´extermini que guarda Jorge Semprún- els havia fet fugir. Com pot un historiador fer arribar això? es pregunta l´escriptor.

A la presentació de Relatos de Kolimá de Varlam Shalámov sobre els 16 anys que va passar l´autor en aquest camp siberià de concentració, Semprún ha reivindicat la narrativa com instrument més potent que els llibres d´història per salvar la memòria. I no dubta en afirmar que la ficció ha de reinventar la memòria dels camps “ja que la real, desapareix amb nosaltres”.

La historia de l´exili espanyol i els seus sofriments, bàsicament en Mathausen, encara estan per escriure, ha dit Semprún. “Havien espanyols en la divisió francesa Leclerc, la que alliberà París, i en el tercer exèrcit de Patton, que ens rescatà de Buchenwald; cada esglaó de Mathausen costà la vida a tres espanyols. Tot això va arribant però queda molt per dir i contar”.

I recorda que “la Transició es va fer a partir de l´amnèsia i l´amnistia” i que a Espanya ha hagut 40 anys amb una sola memòria: “sembla que solament hi hagi dret a una, i n´hi ha d´haver dues”.

This entry was posted on Dijous, desembre 13th, 2007 at 13:27 and is filed under Memòria històrica. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.