Al setmanari valencià El Temps, a Xavier Rubert de Ventós, aquesta setmana, li fan una entrevista d´on recollim aquestes perles:
“…hi havia un centre polític (assenyala a la llunyania, referint-se a Madrid) i, aquí, un centre comercial, cultural i industrial que demanava a Madrid que li posés uns aranzels per guanyar més calés amb unes samarretes de Manchester. Cedeixo poder polític en canvi d´una protecció.”
“Avui dia hi ha l´euro, les fronteres les marquen uns altres i, a més, Madrid i Barcelona han deixat de ser complementàries -perquè l´un era el centre polític i l´altre el centre comercial- i han passat a ser competitives.”
“Com pot ser que el senyor que defensa l´aeroport de Barajas hagi de ser el gerent del meu aeroport? És com tenir de gerent el director de la competència!”
“Els ha estat molt rendible (a la gent de Madrid) de tenir el poder polític, i en saben, en saben més que nosaltres. Tenen molts advocats de l´estat i economistes que miren com fer-te un gol amb els càlculs dels fluxos de no sé què. En tenen el cul pelat.”
“Si jo he esdevingut independentista és perquè he vist que la gent de Madrid tenen raó: si jo fos ells pensaria com ells.”
“El que poden tolerar és el pujolisme. “Usted haga de lobby de los catalanes.” Volen un senyor que vagi allà i vejam què en trec i vejam què et donem.”
“Jo soc més aviat espanyolista. (…) Però és que aquesta relació del peix al cove genera el pitjor d´ells i el ressentiment de nosaltres. S´autoperpetua la reticència d´ells i el ressentiment nostre; és pol·luent i degradant. Soc independentista per a poder estar a Espanya còmodament!
Els dos fracassos de Roca (Junyent) i Maragall demostren que no és possible sentir-se bé a casa d´Espanya. Tampoc no sé quina és la via independentista, no en sé el know-how.”