Els hereus valencians del franquisme, òbviament nacionalistes ultres espanyols, es van inventar a la transició “l’enemic exterior” en la figura de Catalunya amb qui el País Valencià modern comparteix història i tantes coses, a més de la llengua comuna. I veient aquests dies de vacances les barbaritats que pot arribar a dir la gent sencilla del poble desgraciadament indocumentada, el mal és, que aquests ultres han reeixit el seu propòsit en una part important del poble valencià fins arribar a viure d’esquena els uns dels altres. I com dominen els mitjans d’informació i fins i tot la distribució ( a 7km de València, ni encomanant-lo, puc trobar el meu diari català a causa del distribuidor), l’únic recurs és utilitzar les noves tecnologies, que és el que hem intentat fer des de que hem pogut amb aquest blog, facebook i twitter, tal com recomana l’article NTTi PCC de David Pagès i Cassú publicat al Diari de Girona que us invitem a llegir:
Les noves tecnologies tenen un paper molt destacat de cares a crear, enfortir i trenar més vincles entre els pobles”
DAVID PAGÈS I CASSÚ la crisi ha provocat que moltes persones hagin hagut de “revisar” el seu model de vacances. Una enquesta que apareix aquests dies en el Matí digital dóna els ?se?güents resultats: a) Ens quedarem per Catalunya (66%); b) Com sempre, marxarem (12%) i c) Ens toca treballar, (22%). Una lectura positiva que en podem extreure és la següent: tot plegat ens pot ajudar a conèixer millor els nostres pobles i ciutats.
En aquest article, però, volem parlar de viatges virtuals i del fet que les noves tecnologies tenen un paper molt destacat de cares a crear, enfortir i trenar més vincles entre els pobles que formen els Països Catalans. Heus ací alguns exemples que ho il·lustren.
Enviem, des de Calella, un WhatsApp d’agraïment al periodista menorquí Miquel Àngel Limón pel llibre que ens ha fet arribar sobre Francesc Camps i Mercadal, metge i filòleg migjornenc. Limón, que va resseguir amb detall les estades de Josep Pla a Menorca, ens respon el següent: “A Calella hi ha flaires de Pla, i en els textos sobre Menorca hi ha aromes de Camps i Mercadal, de manera que la coherència hi és plena, a banda i banda de mar”.
Per diverses persones que seguim al Twitter, ens assabentem que a les Illes Balears tiren endavant iniciatives empeses per la societat civil a favor de l’ús i el prestigi de la llengua catalana. Quin èxit que ha tingut i té, per exemple, el lipdub per la llengua, protagonitzat per la gent de Ferreries i que es pot baixar pel You Tube.
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat d’origen valencià, ens envia un correu electrònic on ens convida a llegir un article seu a l’edició digital del diari Levante, titulat “Pompeu Fabra i el valencianisme de la República”, que tingué un notable ressò. Les edicions digitals dels diaris, com en són d’importants de cares a seguir de prop tot el que succeeix a cada un dels territoris i a implicar-s’hi.
El poeta menorquí Ponç Pons ens diu aquestes paraules, ben escaients: “M’alegra estar al corrent de les activitats que feu per Girona i tenir coneixement que l’arbre de la catalanitat dóna fruits a tot arreu. Això ens ajuda a veure el país en tota la seva amplitud i riquesa i ens dóna arguments i força”.
El patrimoni que els pobles de parla catalana compartim plegats necessita complicitats i connexions si volem que es preservi. No podem viure d’esquenes els uns dels altres. Les noves tecnologies són un dels mitjans que més ens permeten avançar en aquest sentit i concentrar esforços.