Front al rebrot de nacionalisme espanyol amb l’ofensiva jurídica i populista del PP contra Catalunya i la seua llegua, fent honor a la condició d’hereus del franquisme, i el mutisme del PSOE, ja tan sols em queda un argument que m’impideix ser independentista a Catalunya: la unitat en un sol poble assolida pels seus ciutadans, tan autòctons com immigrants que han optat per defensar els seus interessos com a catalans; això, i la por que en lloc de progressar, l’opció a l’independència trenqui aquesta unitat reeixida que contiueix, des de la sortida del franquisme, la millor garantia de la permanència, ara per ara, de Catalunya.
Al País Valencià, el risc de trencar-se la unitat del poble valenciá no existeix per la simple raó de que la unitat al P.V.fa temps que es va trencar. La renaixança valenciana, contràriament a la catalana no va tenir temps va tenir temps a finals del segle XIX, inicis del XX de forjar armes per defensar-se de l’assimilació espanyola. Durant la dictadura molts valencians es deixaren “colonitzar” per la immigració en lloc, no de fer al revés, sinó de ser capaços d’integrar-la a la seua cultura. I foren ells els que s’integraren a la castellana. I molts abandonaren la seua llengua parlada per 10M de ciutadans a Europa.
Així és que de la mateixa manera que aquests valencians prefereixen amb les cartes trucades per les armes i no amb tota legítimitat democràtica, ser súbdits provincians d’un Estat amb totes les deficiències i macances cíviques, democràtiques , culturals i estrcturals com l’espanyol, jo em considere amb el dret d’obtar pel meu país, el País Valencià, amb llengua, lleis i cultura pròpia. Uns drets arrebatats per les armes per dos cops consecutius amb tres segles de distància.
Alguns potser podran dir que prefereixc ser cap de ratolí que cua de lleó, suposant que Espanya amb tantes deficiències i mancances com les que hem esmentat, pugui ser considerada com a lleó. Pot ser sí.
Els qui van intentar trencar a un moment donat la devallada negativa valenciana va ser el valencianisme repúblicà i desprès de la guerra i durant la dictadura un Joan Fuster, denostat per la dreta del seu país però que permeté reiniciar la remontada cívica, cultural i avui en dia política. Un Fuster considerat arreu com un dels més grans intel·lectuals catalans.
Curiosament un valenciá, com també ho foren els Ausíàs March, Joanot Martorell, Ramon Muntaner o el mallorquí Ramon Llull .
El canvi s’ha accelerat els darrers temps; i t’ho dic tal i com ho sent: Estem vivint el que jo anomene el 4t shock, emprant la terminologia de Naomi Klein ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Naomi_Klein ).
El País Valencià, des dels finals de l’Antic Règim, ha viscut 4 shocks, els quals tenen la virtualitat de fer entrar una societat en un estat de crisi tal que facilita la implementació de mesures antipopulars i en benefici de les elits que exerceixen dinàmiques d’opressió.
Una altra característica del shock és que sempre té un element de violència simbòlica i física, en algun grau. I en darrer terme, l’aplicació del shock implica l’ESBORRAMENT de la memòria per tal d’afavorir la reconducció social que volen imposar la i la despersonalització d’un col·lectiu social o poble determinat…
Tornant al País Valencià; 1r Shock: 1707 – Batalla d’Almansa, destrucció de les institucions pròpies d’un Estat de l’Antic Règim, o siga de l’antic Regne de València, depuració de funcionaris, prohibició de la llengua…
2n Shock: 1939 – Victòria de Franco a la Guerra Civil, destrucció de les institucions preautonòmiques valencianes, del sistema de llibertats republicà i del procés de recuperació linguïstica i cultural del PV.
3r Shock: 1981 – 23f / Aquest shock és molt menys visible que els anteriors, però va ser igualment efectiu. D’aquest shock prové l’Estatut Valencià d’Autonomia amb totes les seues mancances, amb la intenció de fer del País Valencià una autonomia estèril o “esterelitzada”, que fora incapaç de dur endavant l’autogovern i barrara el pas als grups polítics que mantingueren la consciència de País, amb entrebancs com ara la barrera electoral del 5% única a tota Espanya.
4t Shock 2012 / En el context de la crisi econòmico-financera europea i espanyola, i veient que els grups polítics que els autors del 3r Shock volien ELIMINAR, han pogut continuar amb la seua acció política (Entrada de Compromís a les Corts Valencianes, l’Ajuntament de València i Congrés de Madrid)… Han decidit CANVIAR LES REGLES DE JOC, perquè eixa consciència siga, de nou, ELIMINADA: Reducció de diputats a les Corts Valencianes, retallada de regidors als pobles… El 3r Shock ja no funciona i per això estan duent a terme el 4t!!
De la nostra consciència d’este estat de coses dependrà el nostre èxit. No ens deixem empastifar, vivim ara mateix un shock col·losal, amb retallades socials incloses i amb VIOLÈNCIA, com vam vore a València, els mateixos estudiants que van ser agredits per unes forces policials que se suposen democràtiques!
Anem amb compte: El moment demana responsabilitat i acció alhora!
Gràcies, Àngel, pels teus texts, que em provoquen tantes reflexions! Una abraçada!
La teoria del shock la trobe interessant. Si fins ara l’utilitzen els qui els provoquen per imposar els seus retrocessos, hauríem de poder les víctimes intentar d’aprofitar-los per a imposar els nostres objectius. Fins aviat, Miquel.