Abans de les eleccions del 25-N vàrem avisar que CiU no podia comptar amb el nostre vot. Quedava massa evident que era una burla a la ciutadania la maniobra partidista i plebicitària d’Artur Mas.
De la mateixa manera, reiterem avui la nostra posició marcant les nostres reserves a les negociacions que estan portant a terme els dos partits soberanistes,CiU i ERC. En quin sentit? En el que no cal que esperin que la ciutadania els faci el treball que els correspon realitzar. La ciutadania ja ha fet el seu manifestant-se l’onze de Setembre i atorgant-los la majoria parlamentària el 25-N. Què cal ara esperar d’ells? Que vagin un pas endavant de la ciutadania, generosament, sense càlculs partidistas, amb visió d’Estat, havent previst les reaccions de l’adversari i estudiat la manera de contrarestar-les, i prendre el risc d’un possible resultat desfavorable. Això és fer política, i no tenim el menor dubte que, a més òbviament de la utilització de la força per part d’Espanya en dues ocasions en els darrers 300anys ,aquesta haurà estat sempre la diferència històrica entre España i Catalunya : una es va dedicar a fer política i l’altra a fer negocis. Mai s’han donat més elements favorables.Tenim el sentiment que és ara, o mai.
. Actualment la gent està percebent la necessitat de fer canvis profunds, de caràcter social i estructurals i quina millor ocasió que realitzar una consulta popular per la qual els temps, l’opinió internacional i inclús m’atreviria a avançar la societat espanyola, estan preparats a acceptar-ne els resultats. Només cal esperar que CiU i ERC compleixin el seus programes electorals i que un partit amb el passat del PSC no s’acontenti amb veure passar el tren de la història.
o
Sembla que ens hem avançat a les negociacions que encara estan en curs.
Amic Àngel,
A Catalunya no ens calen enemics. Entre nosaltres ja ens ho posem prou difícil .
El comportament dels uns i dels altres té tota la pinta de respondre a interessos privats i no pas de país. Tens raó: a Madrid fan política amb tota la cruesa i mala llet conseqüent i a Catalunya fem teatre , tragicomèdia de la qual l’adversari ja coneix el guió.
M’agrada més la teva paraula teatre que la meva negocis.