El dia de la mort de Jorge Semprún volem recordar aquest petit text que fa un temps vam publicar.
A Buchenwald no hi havia ocells, la pudor del forn crematori -el primer record dels camps d´extermini que guardava Jorge Semprún- els havia fet fugir. Com pot un historiador fer arribar això? es pregunta l´escriptor.
A la presentació de Relatos de Kolimá de Varlam Shalámov sobre els 16 anys que va passar l´autor en aquest camp siberià de concentració, Semprún ha reivindicat la narrativa com instrument més potent que els llibres d´història per salvar la memòria. I no dubta en afirmar que la ficció ha de reinventar la memòria dels camps “ja que la real, desapareix amb nosaltres”.
La historia de l´exili espanyol i els seus sofriments, bàsicament en Mathausen, encara estan per escriure, ha dit Semprún. “Havien espanyols en la divisió francesa Leclerc, la que alliberà París, i en el tercer exèrcit de Patton, que ens rescatà de Buchenwald; cada esglaó de Mathausen costà la vida a tres espanyols. Tot això va arribant però queda molt per dir i contar”.
I recorda que “la Transició es va fer a partir de l´amnèsia i l´amnistia” i que a Espanya ha hagut 40 anys amb una sola memòria: “sembla que solament hi hagi dret a una, i n´hi ha d´haver dues”.