En un article, un militant socialista deia que l’Àngel Ros, alcalde de Lleida era de “missa diària”, una expressió pejorativa que no crec que sigui del mateix Ros. A l’Àngel Ros l’he conegut als inicis dels anys 80, quan amb l’Ernest Maragall recorríem Catalunya per ajudar a la informatització de l’administració local. A més del que diu el titular que encapçala aquest escrit, l’Àgel Ros és un excel·lent professional i un home assenyat. Aquests dies acaba d’escriure a El Periódico un article titulat Fiscalitat i Església.
.
Parlant d’església he tingut la sort o la desgràcia d’haver hagut de passar mitja vida a França i mitja vida al catòlic, apostòlic i romà (sí, tot això!) Estat espanyol. A la laica França à l’època de la guerra d’Argèlia i de l’OAS (Organisation de l’Armée Secrète) vaig poder fer-me amic fins i tot d’un capellà, el de Residència universitària de Bouffémont. A les meves memòries en parlo d’aquesta manera: “A Bouffémont el capellà venia a les xerrades que organitzàvem els d’Esquerra i nosaltres assistíem a les seves. A més, com que a la residència no havia capella i la missa la feia a la sala d’actes i es trobava prou sol, cada diumenge al matí, no -no li fèiem d’escolanets!- l’ajudàvem simplement a preparar l’altar a “plantar el decorat” com dèiem nosaltres amistosament. Els d’esquerra ajudàvem el pobre mossèn a plantar l’altar i els de dreta assistien a la missa!
Quan les reunions del mossèn no resultaven prou animades jo hi intervenia plantejant el paper de l’Església catòlica espanyola en la Guerra Civil. El primer dia el mossèn va considerar la meva intervenció com un cop baix, una espècie de torpede a la línia de flotació de la seva reunió, i en efecte, si aquesta no era la meva intensió si que ho va resultar per la desorientació del mossèn. Però això solament es va produir la primera vegada car un cop que el mossèn va venir previngut, tots contents, perquè a ell les meves intervencions li animaven les xerrades i a més li donaven peu per definir què era el cristianisme i que no havia de ser; i jo perquè obtenia, d’una veu autoritzada, gens suspecta de partidisme complaent, una condemna moral irrebatible de l’actitud de l’Església espanyola, abans, durant i desprès de la guerra civil, i de retruc, el que havia estat al llarg dels darrers segles, sense haver de remuntar-se a la Inquisició!
Àngel Ros en el seu article parla el el militant socialista: “quan l’Església està al centre del debat polític no negaré mai que alguna cosa deu haver fet malament l’Església per ser gratuït( o rendible) políticament l’atac”. Parla també -com no- el creient, defensor de la seva Església amb la fiscalitat com a tema central de l’article. I finalment, parla també el catalanista: “Té tota la lògica que des del PSC sorgeixin veus discrepants de les veus formulades a nivell estatal. El paper de l’Església a Catalunya no ha estat el mateix en la història recent que el paper de l’Església a nivell d’Espanya com tampoc la Conferència Tarraconense és igual que la conferència episcopal espanyola . La contribució de l’Església catalana en els àmbits social, educatiu, de salut, del lleure i en l’identitari, han estat i són molt importants en el nostre país.
Ja he dit que considero Àngel Ros una persona assenyada, però, i no és la primera vegada que ho escric, no arribo a comprendre que homes assenyats i políticament conscients -n’hi han molts com ell- no s’adonin que les religions amb les seves veritats absolutes són un dels factors més importants d’intolerància en el món (i en aquest aspecte, amb l’Estat espanyol estem servits!) I amb aquesta ceguesa sobre les religions de les èlites culturals i sobretot polítiques, jo veig , en els sincers com Ros, el veritable mistèri de la fe; i solament oportunisme en molts altres!
.I pel que fa concretament a l’Església Catòlica, amb la potència i influència social que té en el món, resulta estranya la seva impotència davant les injustícies.
Més valdria –i no és una “boutade”- que tota la seva influència li servis per evitar aquestes injustícies més que a intentar lloablement a pal·liar-les!