Durant temps l’ex conseller Antoni Castells ha guardat silenci per sentit de ressponsabilitat institucional des de que va deixar el govern malgrat rebre atacs injustos i infundats sobre el llegat del govern anterior del qual va ser resposable financer, per part de la nova majoria a l’excepció, reconeix, del president Pujol i del coselller Mas-Colell. L’ha indignat sobretot l’acusació de que no es va donar informació completa i rigorosa al govern cosa que no pot afirmar cap dels participants de les comissions de Traspàs. Castells va realitzar un informe sobre la situació financera de la Generalitat de Catalunya que va ser donat a conèixer públicament i lliurat pel president Montilla al president Mas i pel mateix Castells al conseller Mas-Colell. Les dades eren, com no podia ser altrament, previsions en un nivell de cumpliment de l’objectiu del 2,4% del PIB previst pel 2010, si bé es va avertir que previsiblement al tancament de l’exercici que s’iniciava es produiria una desviació d’un punt del PIB previst. S’ha dit afirma Castells que nosaltres vam xifrar el dèficit en 2.000 milions (2,4% del PIB) quan ha estat de /7.000. El dèficit hauria d’haver estat de 4.00 amb una previsió de sobre 7.000. I segons les darreres estimacions’ha de situar a 7.600.
La realitat és que El precedent govern va posar totes les cartes sobre la taula senyalant les previsions corresponents sense crear alarmisme i el nou govern va voler confondre realitat i previsions.
A més, cal dir que el dèficit actual no és degut al descontrol de la despesa del tripartit, sinó a la recessió i a la caiguda d’ingressos.
Castells nega que “Catalunya tingui un dèficit i un endeutament (conseqüència directa) absolutament exorbitant, molt superior al de qualsevol altra administració, i que aquesta situació, afegeix, s’hagi produït com a resultat directe i gairebé exclusiu de la pèssima gestió del govern anterior, que va ser incapaç de controlar la despesa; i en alguns casos també s’ha dit com a resultat d’un molt mal sistema de finançament que, com és sabut, va ser negociat i acordat per l’anterior govern.”
Segons Castells el dèficit es produeix molt fonamentalment i substancialment perquè la recessió (una recessió que diu no havíem tingut en setanta anys) provoca una caiguda absolutament excepcional dels ingressos. La causa del déficit és la recessió i l’esclat de la bombolla immobiliària. Nega que el dèficit de laGeneralitat sigui excepcional i superior al de qualsevol altra administració. Les últimes dades liquidades que es tenen són les del 2009 i la Generalitat no va ser, ni de bon tros afirma, la comunitat autònoma amb més dèficit. Va ser la vuitena (i la tretzena amb el déficit més alt si es té en compte la liquidació definitiva del sistema de finançament. És a dir que dotze CCAA presentaven un dèficit més elevat i només quatre un dèficit inferior al de la Generalitat.
Un cop ajustat amb la liquidació definitiva del model definançament, el dèficit liquidat final del 2010 (aquest exercici sobre el qual el nou govern ha fet tant soroll) serà inferior al del 2009.
I resulta que la desviació que s’haurà produït l’any 2010 ( 1,3% o 1,4% delPIB) és molt similar a la que conté el pressupost per a l’any 2011 que acaba de presentar al Parlament l’actual govern, que hauria de tenir un dèficit màxim de l’1,3% del PIB i que com és sabut, ja ha anunciat que incomplirà aquest objectiu,amb un dèficit que serà, segons la previsió, del 2,66% del PIB. És a dir, una desviació de l’1,36% del PIB similar a la incorreguda pel govern tripartit. Això sí, a seva desviació però, la presenten gairebé com “una mostra de virtut, fermesa i realisme”.
Les dades també demostraran afirma Castells que el dèficit liquidat definitiu de l’any 2010, feta la correcció de les bestretes, és inferior i la Generalitat de Catalunya no és, ni de lluny,l’administració més incomplidora, ni la que està en pitjor situació financera. Castells no dubta en afirmar que el temps i les dades li donaran la raó com ja li la estan donant les del 2009. I demana ponderació i sentit institucional a l’hora de valorar en aquest punt l’acció del govern anterior.
D’altra banda, per ell el déficit tampoc és degut a un mal sistema de finançament, sinó perquè el govern de l’Estat no compleix, i a més també cal dir que el déficit seria superior sense el model de finançament que va pactar el tripartit.
Castells no considera que les CCAA tinguin un déficit elevat, malgrat l’especial impacte de l’ensorrament dels impostos vinculats al cicle immobiliari i observa la situació dels Länder alemanys que segons ell alguns d’ells tenen un nivell de deute que multiplica gairebé per set el que puga tenir Catalunya o el dels estats americans (amb Califòrnia) i ningú pensa que e lque ha passat en aquests indrets és també responsabilitat del govern tripartit com tampoc és responsable del déficit públic espanyol que és molt més gran que el de les autonomies. Denunciant aquest fet va enviar una carta oficial i registrada a la ministra i vicepresidenta del govern; Castells veu en aquest discurs anti CCAAuna tentativa d’involució del pacte constitucional per part d’alguns que consideren l’Estat de les autonomies com només un parentisi en la història d’Espanya. Ja sé que no és el tema de l’article, però mentre uns parlen d’involució i altres d’independentisme, seria hora que els socialistes engeguessin per fí el carro del federalisme.
Tornant al tema del seu article, Castells és categòric: “La política que al llarg d’aquests mesos ha adoptat l’actual govern de la Generalitat i els partits que li donen uport respecte el llegat del govern anterior i la gravetat de la situació financera que s’ha trobat, és contrària a la realitat de les dades, impròpia del comportament institucional que cabria esperar d’un govern i completament contraproduent des del punt de vista dels interessos del país.
No cap el menor duote que Antoni Castells té una solvencia professional i fusta de president de la gGeneralitat i que els conservadors li ho faran pagar. Quan s’acostin les eleccions, com a Rubalcaba li ho faran pagar car.
Castells ha volgut seguir la màxima d’Alfred de Vigny que va fer seva el General De Gaulle: “seul le silence est grand, tout le reste est faiblesse”.És el que ha fet durant el seu silenci “per no contribuir a magnificar encara més l’espectacle deplorable de situar les finances de la Generalitat en el focus de l’alarma de tot el mon,perquè els grans perjudicats éren la pròpa institució i la solvencia del país”.
Crec que hem donat l’essencial del seu missatge de Castells però aquells que les cifres apasionen poden seguir amb més precisió les que dona a la seva conferència publicada a L’Hora:
http://www.noucicle.org/lhora/?p=4315http://www.noucicle.org/lhora/?p=4315